Socials 6è

L'HOLOCAUST

2011-03-28T10:28:00.000-07:00

“Els nens i les nenes

donen testimoni de

l’Holocaust”.

Documentació. Yad Vashem

Acte en Commemoració de les Víctimes

de l’Holocaust .

27 de gener del 2011.

A l’escola Arc Iris amb els alumnes de 6è de primària hem realitzat un treball interdisciplinari sobre l’Holocaust.

Amb la nostra

mirada.

Homenatge als nens i

les nenes jueus.

Un homenatge al milió i mig de nens i nenes assassinats, que van veure truncades les seves vides, quan tan sols les començaven.

Els alumnes han realitzat tot un recull d’activitats, creacions de textos, poemes escrits i poemes visuals, plens de sentiment i d’esperança. Hem parlat i tractat dels valors de la vida, de l’amistat, del respecte, de la família, de l’amor, de la llibertat. Tots aquests valors els hem trobat en les veus dels nens i nenes jueus que patiren l’Holocaust. També hem parlat de la felicitat, de la por, de la solitud, de la companyia, de la voluntat, de l’esforç, de l’estudi, del treball, de l’esperança, de les emocions, de la identitat personal i de la identitat com a poble.

Així doncs, a través de les històries personals, els nostres alumnes han pogut entreveure les petites proeses personals i les accions quotidianes que buscaven dignificar la vida davant de l’horror de l’Holocaust.

Núria Guasch

Reflexions

Lectura del llibre “Corre noi

corre”, d’Uri Orlev

La lectura d’aquest llibre m’ha transmès un munt d’emocions: tristesa, por, alegria, amor, vergonya, etc.

Grup “Amics dels nens del gueto de Tterezín”. Mireia Soto

Aquesta lectura ens ha causat patiment i pena per la infantesa o més ben dit per la falta d’infantesa que va tenir en Ioram Fridman.

Quan acaba el llibre et tranquil·litza una mica perquè veus com malgrat l’horror que va haver de viure, pot arribar a la seva terra, Israel i aconsegueix amb el temps ser un pare de família, un matemàtic i educador.

Grup “Sentiments”. Ernest Granollers.

La història d’Uri Orlev.

El seu testimoni.

Crec que la seva esperança i la de tots els altres nens i nenes que van sobreviure és un exemple de valor i superació.

Grup “Amics d’Anna Frank”. Paula Rebollo

Pel·lícula

“Adios muchachos”

Quan ha acabat la pel·lícula he reflexionat i he vist que fins i tot hi ha moments divertits, però sobretot he vist que l’amistat era vital i que costa aconseguir-la i si ho aconsegueixes ets feliç.

Grup “Amics d’Anna Franc”. Andrea Macián.

Els nens a l’escola. El mestre.

El mestre d’en Moshe odia als jueus i per això els humilia tan com pot. En canvi el de Rosemarie només compleix amb la llei, encara que li dol molt fer-ho, però no és prou valent per desobeir. I el mestre d’en Friedrich admira els jueus, en veure que després de tant de temps de fugir i sense poder tornar a la seva terra, tenen ganes i esperança de poder-hi tornar.

Grup “L’amistat”. Carla Sayos.

Pensem que nosaltres som afortunats en poder estudiar i ser apreciats i tractats amablement per la resta de gent que et coneix.

Creiem que els tres alumnes se sentien depreciats, però potser el que els molestava més era veure com els nens que abans eren els seus amics o mestres, ara eren col·laboracionistes dels nazis.

Grup “Amics d’Anna Franc”. Paula Rebollo i Andrea Macián.

La poma que va salvar una vida.

Aquesta història m’ha fet veure que davant les dificultats no hem de perdre mai l’esperança, aquesta ens ajuda a superar dificultats i ens manté vius. També he vist que la vida és com màgica en ocasions com la que van tenir els personatges d’aquesta història.

Grup “L’amistat”. Anna Vivies.

La maleta de Jana Brady

Avui 12 de gener de 2010 ens hem instal·lat a la biblioteca, hem fet una rotllana i la nostra mestra de socials, la Núria, ens ha explicat la història de “la maleta de Jana Brady”.

M’he sentit molt feliç escoltant-la i m’ha sobtat molt veure com els nens jueus quan estaven en el gueto encara tenien moments d’optimisme i tenien moltes ganes d’estudiar i d’aprendre.

Grup “Amics dels nens del gueto de Terezin”. Mireia Soto .

La història de Hana Brady m’ha fet reflexionar sobre el que pot significar “un objecte” i el que ens pot transmetre, el que podem saber de la persona que el tenia.

Grup “Amics d’Anna Frank”. Andrea Macián.

El Nobel. Mario Capecchi,

premi Nobel de medicina 2007.

Amb aquest testimoni he après que res no és gratuït i que si vols alguna cosa, t’has d’esforçar per aconseguir-la.
Llegir els testimonis i veure el que fou l’Holocaust em fa valorar tot el que tinc.

Grup “L’amistat”. Anna Vives .

La història de Jànale.

M’ha encantat conèixer la història de la Jànale perquè demostra que sempre s’ha de tenir esperança i confiança. M’ha fet sentir tendresa en veure l’amor que tenien els pares pels seus fills.

Amics dels nens del gueto de Terezín. Jana Delgado.

Conclusions

Crec que aquest tema ens ha fet créixer a tots com a persones, o com a mínim m’ha fet créixer a mi. A través dels testimonis d’altres nenes i nenes jueus que patiren l’Holocaust he après molt d’ells, i s’ha creat un vincle d’empatia entre ells i nosaltres.

M’ha agradat molt treballar aquest tema, espero que tingui tant d’entusiasme amb altres temes que vindran.

Grup “Amics d’Anna Frank”. Paula Rebollo.

L’Holocaust és un període horrible de la història de la Humanitat, en que els nazis van voler eliminar a tot un poble, el poble jueu. Els nazis van ser ajudats pels col·laboracionistes i Europa en general va mirar cap un altre costat, permetent així l’eliminació de sis milions de jueus , dels quals un milió i mig foren nens i nenes, sols pel fet de ser jueus.

Penso que les nostres generacions hem après la lliçó perquè mai més torni a passar.

Grup “L’amistat”. Carla Sayos.

M’ha agradat molt treballar aquest tema. He après moltes coses noves i penso que fan bé d’explicar als nens i nenes el que va succeir a l’Holocaust, perquè nosaltres som part del futur i hem de ser conscients del que va passar per tal de no repetir-ho.

He après a valorar el que tinc.

Grups “Amics dels nens del gueto de Terezín”. Mireia Soto.

M’ha agradat molt treballar el tema de l’Holocaust i crec que he après molt sobre els sentiments i sobre el poble jueu i el patiment dels jueus durant l’horror de l’Holocaust.

Grup “Sentiments”. Àlex Milián.

Aquest tema m’ha agradat molt, crec que és un tema necessari i interessant de treballar. Ho he viscut amb intensitat, m’hi he implicat al cent per cent i he participat en tot el que hem treballat. He tingut molt d’interès per aprendre, he après molt, m’ha agradat com hem tractat els valors, el valor a la vida, el respecte, l’amor, l’amistat, la llibertat i l’esperança.
Des del meu punt de vista penso que hem après més sobre l’Holocaust i la vida jueva durant aquest període a través de les històries que relaten els nens i nenes durant el nazisme, que si ho haguessin estudiat solament com fets històrics que succeïren.

Grup “Amics d’Anna Frank”. Andrea Macián

En totes les històries que ens ha donat a conèixer la Núria he pogut veure que sempre hi havia esperança i com d’important era sobreviure!. He vist que els jueus són persones molt lluitadores i plenes d’esperança, no decauen, s’aixequen de nou, perquè saben que el seu Poble, el poble jueu no desapareixerà.

Grup “La maleta de l’amistat”. Marc Milián.

Recull d’impressions

d'alumnes, famílies i mestres.

M’ha agradat molt aquesta exposició i també fer el treball. Espero que a tothom li agradi i que puguin gaudir-la com jo.

Marc. 6è

M’ha agradat molt com hem treballat el tema, com l’hem exposat i també com ha quedat l’exposició, està molt ben explicada.

Jana. 6è

Aquest tema em desperta molts sentiments, em fa pensar i reflexionar i penso que és important treballar-lo.

Roger. 6è

L’exposició ha estat molt interessant. Gràcies per compartir els vostres coneixements amb tots nosaltres!

Ha estat una presentació fantàstica!.

Felicitats!.

Montse

Quanta sensibilitat!. Felicitats a tots/es els qui l’heu fet possible!

Marta

Un treball excel·lent sobre un tema molt delicat. Enhorabona!.

Joan.

Estic emocionada de veure com aquest grup ha estat capaç de treballar amb tanta sensibilitat un tema tan dur com és l’Holocaust. Moltes gràcies per saber-ho transmetre tan bé.

Felicitats!

Yolanda

Projecte realitzat amb la participació de Carmina Sebe (àrea visual i plàstica), Lilian Pérez (audiovisuals) i Mª Rosa Martín (biblioteca). I la col·laboració en el muntatge de l'exposició de Jordi Sánchez (conserge). Escola Arc Iris.

Nom dels grups i components. Classe de 6è.

1. Sentiments.

Ernest Granollers (Coordinador), Alex Milián, Ferran Vila i Vicenç Vila.

2. Resistència.

Daniel (Coordinador), Alex Gracia, Ivan Sermamokia i Adrià Garcia.

3. La maleta de l’amistat.

Marc Milián (Coordinador), Roger González, Leonardo Rocríguez i

Kevin Chikito.

4. Amics dels nens del gueto de Terezín.

Elsa Alonso (Coordinadora), Jana Delgado, Mireia Soto i Francina Vila.

5. L’amistat.

Carla Sayos (Coordinadora), Carolina Luque, Anna Vives i Silvia Ruiz.

6. Amics d’Anna Frank.

Mar Pie (Coordinadora), Ainhoa Muñoz, Marina Saro, Andrea Macián i Paula Rebollo.

Article publicat a la web del Consorci. Generalitat de Catalunya.

Ajuntament de Barcelona.

http://www.edubcn.cat/bloc/author/arciris/

Per què cal ensenyar l'Holocaust? I quin paper

pot tenir l'escola en la memòria de la Shoah?

Núria Guasch

El Parlament

2010-12-08T11:08:00.000-08:00

Parlament de Catalunya

28 novembre

Activitats

Informació del Parlament de Catalunya. Web del Parlament.
Comentem la informació, fem preguntes i busquem respostes.
Realització de l’activitat proposada a la Web del Parlament.
Què en sabem de les eleccions?. Preguntes i respostes.
Seguiment de la premsa diària. Lectura i comentari de texts. Anàlisi i interpretació dels gràfics del sondejos.
Realització de gràfics de sondejos i dels resultats finals.
Plantegem preguntes: “Com hauria de ser un polític?”, “Cal anar a votar”?, “Què li demanaríem a un governat”? Ho treballem per parelles i posem en comú al que han dit els diferents grups.
Lectura i anàlisi dels resultats. Comentem el que diu la premsa.

Fragment del diari personal

30-11-2010.

Hem acabat el tema sobre el Parlament i les eleccions catalanes. M’ha agradat bastant, tot i que no l’he pogut tractar suficient i dedicar-hi més temps. He intentat assabentar-me al màxim de tot al que apreníem a classe i també del que anava llegint a la premsa. Vaig mirar el debat a la televisió, hi havia tots els candidats que havien sortit a les eleccions anteriors. També vaig seguir els resultats del dia 28N. Vaig fer moltes preguntes sobre el tema. Jo abans pensava que això de la política era un “rollo”, però ara m’agrada, no pas per dedicar-me però si m’ha agradat al que hem fet. Ara puc parlar amb la meva família del tema. He après una mica mercès al que hem treballat . M’agrada entendre les coses que llegeixo o escoltant el que diuen els candidats o mirant els resultats de les eleccions. Hem sap greu que ja hem acabat el tema, crec que ha estat important haver-lo treballat. A tots els companys de classe ens ha sorprès que malgrat que no ens agradava començar aquest tema i no estàvem motivats haguem pogut acabar satisfets, precisament ara quan l’acabem és quan ens adonem que ens ha agradat i que ens ho hem passat bé coneixent com funciona el Parlament i com s'escullen els seus representants. Ara a esperar la presentació al Parlament dels nous parlamentaris elegits en aquestes eleccions i la presentació del president de Catalunya i del seu govern. Marina

El polític, futur governant

View more presentations or Upload your own.

LA TERRA I L'UNIVERS

2010-12-06T11:28:00.000-08:00

VÍA LÀCTEA

View more presentations or Upload your own.

L'UNIVERS I EL PLANETA TERRA

2010-12-06T09:08:00.000-08:00

Descobrint l'Univers

Diari personal del medi social i cultural

2010-12-06T09:06:00.000-08:00

Diari personal de classe

View more presentations or Upload your own.

Plantejament de l'àrea del medi social i cultural

2010-12-06T04:39:00.000-08:00

Iniciarem el curs de l’àrea del medi social i cultural de 6è amb la presentació del pla de treball, el dossier d’eines i recursos i amb el diari personal.

La mestra ens va presentar el vídeo: "Trabajo en equipo" que hem posat a continuació. És útil per agafar idees sobre com aprendre a treballar en equip, fa reflexionar i alhora és molt bonic. El dossier d’eines de treball ens ha ajudat força per aprendre a treballar cooperativament. Estem contents en veure com hem progressat.

Alumnes de 6è.

Visita a la casa del Capità Scott

2010-05-25T23:59:00.000-07:00

Benvolguts alumnes de 6è,

Volia compartir amb vosaltres la sortida que vaig fer el diumenge 23 de maig, passejant per Londres.

Fa poc dies a la classe de l’àrea de socials vàrem acabar de llegir el llibre "Scott y Amundsen. La conquista del polo sur" que narra l’aventura d’Amundsen i del capità Scott i els seus homes. Arran d’aquest fet i aprofitant l’estada d’uns dies a Londres vaig voler conèixer el barri i la casa on va viure Scott . En el nº 56 de “Oakley Street”, just a la cantonada amb “Cheyne Walk” hi ha una placa de ceràmica blava que diu aquí va viure l’explorador de l’Antàrtica, capità Scott, del 1868 al 1912.

En aquesta zona vivien pintors, compositors i artistes. El carrer està a tocar del riu Tàmesis. Després de llegir el que deia la placa vaig asseure’m a la vora del riu, contemplava un vaixell que estava amarrat a l’altra banda i vaig començar a pensar amb el capità Scott i la seva vida abans d’emprendre el viatge a l’Antàrtica. Tractava d’imaginar els preparatius per l’expedició, el bullici i moviment de mercaderies, de materials, de queviures, etc, les reunions que havia de fer per planificar la sortida i el viatge, les hores d’estudi, repassant mapes, o com seleccionava les persones que l’acompanyarien en la conquesta del Pol Sud, i quins serien els elegits per ocupar-se de la investigació científica i l'exploració geogràfica durant el seu viatge. Mirant la seva casa també intentava imaginar-me la cabanya de fusta on es va allotjar ell i el seu equip al cap Evans, les converses que compartiren en aquella aventura o com es devia sentir en escriure la seva última carta, la més significativa, i que està exposada en el British Museum de Londres.

Amb la placidesa de la tarda i veient com els rajos de sol es difuminaven, pensava amb vosaltres i recordava les converses que tinguérem a classe sobre l’expedició a l’Antàrtica i que molt aviat ens tornaríem a trobar per continuar parlant i preparant el vostre viatge virtual.

Fins dimarts
Núria

2010-05-13T03:39:00.000-07:00

Els alumnes de 6è hem fet lectura en veu alta del llibre "Scott y Amundsen. La conquista del polo sur" i entre tots hem comentat el que ens havia aportat la lectura d'aquest llibre.

Hem observat diferències de comportament en les dues expedicions.

Volem ressaltar aquelles accions positives, valors, actituds i aptituds que van tenir els expedicionaris i com aquestes són vàlides per a nosaltres, per posar en pràctiva avui i al llarg de la vida.

Cada alumne n'ha dit una i n'hem afegit algunes més:

* Companyonia (Victor Vayuà). * Esperit de superació. (Ainhoa Franco).

* Ètica i moral. (Marcel Guillén). * Esforç i dedicació. (Carles Vázquez).

* Heroisme. (Brian Ariqas). * Saber perdre deportivament. (Juan Alberto Esteves).

* Respecte. (Ignaci Ger). * Contar i optimitzar els recursos. (Jesús Rodas).

* Voluntat. (Judit Aragonés). * Lluitar i no rendir-se davant les adversitats. (Joel Soto).

* Iniciativa. (Carlos Rodríguez). * Aconseguir la fita. (Victor Martínez).

* Confiança en un mateix. (Gal·la Luque). * Tenir clar els objectius. (Jordi Clavero).

* Esperit de sacrifici pel bé comú. (Aina Mestres). * Concentració (Shara LLanos).

* Autoestima. (Maria Campos). * Saber el que vas a fer. (Maria Bellart).
* Saber guanyar deportivament. (Pol Reñé). * No confiar-se (Erci Belles).

* Esperança. (Dil Amjad). * Preparació física, intel·ectual i emocional. (Marcel Testa).

* Preveure el que pot passar. (Alex Giribert).* Motivació. (Mireia Requejo).

Altres que s'han afegit:

* Ambició. * Honor. * Satisfacció. * Honestedat. * Humilitat. * Fortalesa.

XINA. ZHEJIANG I RUI’AN

2010-03-24T08:35:00.000-07:00

Avui hem dedicat l’hora de classe a descobrir algunes coses de Xina i concretament de la província de Zhejiang i de la ciutat de Rui'an d’on és la nostra companya de classe Shanshan.

Ens ha agradat i ens ha sorprès molt la vegetació, els paisatges, la música, la forma de vida i ens ha semblat un país sorprenent, tradicional, antic i modern.

http://www.cultura-china.com/chinaabc/01_geografia.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Zhejiang
http://en.wikipedia.org/wiki/Rui http://www.maplandia.com/china/zhejiang/ruian/rui-an/

Xina

Zhejiang [浙江]

Rui'an

Ens ha agradat veure a la Shanshan riure amb la música i veure-la contenta en mirar els reportatges del seu país.

Eric i Joel

Alemanya i Àustria. Projecte Comenius

2010-03-18T08:30:00.000-07:00

Els alumnes de 6è participen en el Projecte Comenius realitzant un treball de recerca sobre Art, edificis, monuments, escultures, que tenim a la nostra ciutat. Ho podeu trobar al bloc Comenius que trobareu a la web de l’escola. Però també volíem saber com són aquests dos països, conèixer la seva cultura, els seus costums, la seva situació geogràfica, l’ensenyament, etc.

Ens ha agradat fer aquest treball perquè a més d’aprendre moltes coses, hem après a treballar de forma cooperativa. Per una banda ha estat interessant poder conèixer la vida i els costums d’aquests dos països i per altre ha estat divertit ja que anàvem mirant pàgines webs recomanades i d’altres que buscàvem nosaltres i descobríem coses que no havíem sentit mai a parlar.

Ens ha agradat aprendre sense utilitzar el llibre de text. Ha estat un treball molt amè i curiós.

Curiositats

Àustria.

És la pàtria del vals i la seva versió vienesa és la més àmpliament coneguda i difosa a tot el món.

Ha estat el lloc de naixement de molts famosos compositors, com Mozart, Haydn, Schubert, Mahler, Johann Strauuss pare i Johann Strauuss fill, etc. També ha produït un notable músic de jazz, el pianista Josef Zawinul. I Falco és un internacionalment aclamat músic de rock i pop.

Gmunden

El Congrés de Viena, el 1815 va significar també el primer Congrés Gastronòmic mundial.

Malgrat que el nom de croissant és francès, el seu origen és vienès i procedeix de la victòria de 1683 contra els turcs que van intentar prendre la ciutat de Viena sense assolir-lo, sortint derrotats al final.

Els pastissers vienesos van idear un pastís en forma de mitja lluna per a celebrar la victòria sobre els turcs.

El major nombre de gols en un sol partit del Mundial de Futbol va ser de 12 gols i va passar en el partit Àustria 7-5, al mundial de Suïssa, l’any 1954.

Alemanya

Würzburg

Té 414 zoològics registrats i més de 5.750 museus.

Els atletes alemanys han guanyat més medalles olímpiques (d’estiu i hivern combinades) que qualsevol altre país a excepció dels nord-americans.

És el bressol d’alguns dels més grans compositors de música clàssica del món: Bach,

Händel, Bethoven, Schumann, Mendelssohn, Brahms, Wagner i Richard Strauss.

També és bressol d’alguns dels més grans filòsofs: Kant, Hegel, Nietzsche, etc.

Hi ha aproximadament 1.300 cerveseries a Alemanya, on es fan uns 5 mil tipus de cerveses.

Va ser el primer país del món a adoptar el canvi d’horari com una manera d’estalviar energia (el 1916, durant la Primera Guerra Mundial).

Joel Soto, Marcel Testa, Carlos Vázquez, Alex Giribert, Pol Reñé, Eric Belles i Victor Vayà

Terratrèmol a Xile

2010-03-18T05:58:00.000-07:00

El potent terratrèmol de 8,7 graus en l’escala de Richter va sacsejar Xile la matinada del 17 de febrer. Aquest terratrèmol fou 65 vegades més fort que el terratrèmol d’Haití del 2010.

El terratrèmol es va notar a la capital Santiago de Xile, com també a moltes ciutats argentines occidentals.

L'epicentre (centre des d'on s'expandeixen les ones sísmiques) del terratrèmol estava situat al mar i per això després d’aquest catastròfic terratrèmol hi va haver un tsunami (sèrie d'ones massives al mar que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, etc.).

El seisme ha estat tant fort que els científics diuen que l’eix de la terra s’ha desplaçat 8 cm. Com a conseqüència d’això els dies s’hauran escurçat 1,26 microsegon .(Un microsegon és una milionèsima part d’un segon).

Els equips de rescat s’esforçaren per trobar supervivents entre la runa. El país fa balanç de la tragèdia per tornar a la normalitat tant aviat com sigui possible.

Dia de recordatori, 27 de gener. L’Holocaust

2010-03-17T06:03:00.000-07:00

Acte de recordatori del dia de l'Holocaust al Parlament de Catalunya

El treball que hem realitzat sobre l’Holocaust ha estat molt interessant. Hem intentat apropar-nos a la història de les persones que patiren l’Holocaust i ho hem fet a través dels testimonis d’alguns d’ells, en especial els de nens i nenes.

Hem après molt i hem conegut aquesta trista etapa de la història europea a partir de testimonis, texts, films, imatges, històries, documentació, lectures, dibuixos, poemes, etc.

Els materials que hem utilitzat ens han agradat, són variats i entenedors. Hem gaudit amb la pel•lícula “Adios muchachos” i molts de nosaltres també amb la lectura del llibre “Corre noi corre”, d’Uri Orlev, la lectura de testimonis com la història de Jànale i també el debat que s’ha generat en els diferents grups de treball.

Ens ha agradat com s’ha introduït el tema en el dia de recordatori de l’Holocaust, el 27 de gener i com ho hem anat treballant, fent que tots participéssim de forma activa amb les nostres observacions, comentaris i anàlisi.

Al llarg del treball hem sentit un sentiment d’empatia cap a les persones que patiren l’Holocaust.

Hem pogut veure a través de les seves històries el sofriment, la crueltat i la injustícia que patiren els jueus, la tristesa per la pèrdua dels éssers estimats, etc., per això fets com aquets mai més poden tornar a passar.

A partir de les vivències de les persones que van viure l’Holocaust hem parlat dels valors. El valor a la vida, la justícia, el respecte, el dret a ser diferent, la solidaritat, l’amor, l’amistat, ...

Alumnes de 6è

Terratrèmol a Haití.

2010-03-17T04:04:00.000-07:00

Haití és una república d’Amèrica Central. Té una extensió de 27.750 km² i una població de 7.500.000 habitants. Port–au-Prince n’és la capital i la ciutat principal.

La meitat dels nens i nenes de Haití estan vacunats i només el 40% d’ells tenen accés a l’assistència mèdica bàsica. Fins i tot abans del terratrèmol del 2010, gairebé la meitat de les causes de morts eren atribuïdes al VIH i SIDA. Els casos de tuberculosos són de deu vegades més alt que la mitjana de la resta d’Amèrica Llatina.

Haití té la renda per càpita més baixa de tot l’hemisferi occidental, És a dir, que es pot considerar el país més pobre de tota Amèrica.

Aproximadament un 70% de la població viu en la pobresa. Prop del 70% dels haitians depèn de l‘agricultura de subsistència.

El terratrèmol d'Haití del 2010, ha estat de magnitud 7,0 Mw centrat aproximadament a 15 km de Port-au Prince. Va passar el dimarts 12 de gener de 2010. El terratrèmol es va originar a una fondària de 10 km (hipocentre. És el punt en l'interior de la Terra on es produeix l'inici del terratrèmol).

La majoria de la capital (Port-au-Prince) va quedar destruïda o molt afectada.

Pol Reñé

LA MEVA HISTÒRIA

2010-03-17T02:44:00.000-07:00

Reflexions

M'ha agradat molt fer aquest treball perquè m'ha fet pensar i aprendre moltes coses que no sabia de la meva família i de com ha anat canviant tot en un segle i mig, més o menys.

M'ha costat molt trobar les fotos, perquè com havia mort el meu avi, la meva àvia no havia tornat a casa seva i em feia pena demanar-ho i vaig esperar que la meva mare hi pogués anar un dia a recollir algunes fotos antigues.

Ha estat divertit fer les entrevist encara que costava una mica ja que alguns familiars no recordaven dates de naixement i cognoms d'alguns dels meus avantpassats, però per sort algunes persones de la meva família tenen molt bona memòria i m'han ajudat molt.

M'agradava sentir les històries de les persones de la nostra família. Jo, ara en conec moltes, sobretot de la meva família materna, perquè vaig al poble des de petit. Per altre part m'hagués agradat seguir l'arbre genealògic posant els cosins de la meva mare, els seus fills... També fa llàstima veure com van morint les persones de l'edat dels meus avis, com els tiets de la meva mare.

I per acabar dir que em va agradar molt llegir les llibretes de l'escola bressol de quan era petit perquè no recordava coses i volia escriure la meva història i em van ajudar. És una sort tenir diaris escrits i fotos de la teva vida per poder saber com eres i les coses que feies. Per tot això m'agrada aquest treball.

Carlos Vázquez
6è de primària.

BANC D'ALIMENTS

2009-11-26T06:33:00.000-08:00

Visita al Banc d'Aliments de Barcelona

Els alumnes de 6è hem visitat el Banc d’Aliments de Barcelona i també hem col·laborat realitzant una tasca solidària.

El Sr. Narcís, jubilat i que fa tasques de voluntariat ens ha explicat que el Banc d’Aliments és una institució que fa de pont entre uns excedents alimentaris i una gent que els necessita. Les raons dels excedents són: la caducitat, problemes que hi poden haver en la presentació de productes i canvis de fabricació.

El menjar que distribueix el Banc d'Aliments va a Entitats i aquestes ho reparteixen a les persones necessitades.

També ens han explicat com va néixer el primer Banc d’Aliments el 1966 als EEUU i a Barcelona es va inciar el 1987.

Els principis del Banc d’Aliments són:
- La lluita contra el malbaratament
- La gratuïtat
- La distribució justa.

Durant la visita ens han ensenyat un mapa on hi havia senyalat amb una etiqueta les escoles solidàries amb el Banc d’Aliments, les que col·laboren en la campanya de recollida d'aliments. I hem trobat l’escola Arc Iris!.

I en acabar la visita el Sr.Ramon jubilat i voluntari del Banc ens ha ensenyat com havíem de realitzar el nostre treball. Consistia en empaquetar ampolles.

Realitzat per Juan Alberto Esteves, Mireia Requejo, Maria Campos i Brian Arias.

Felicito la solidaritat que té la gent que treballa al Banc d’Aliments de Barcelona. Aquelles persones em van transmetre el sentiment de solidaritat i penso que és un treball exemplar el que fan.
Juan Alberto Esteves

El que jo he après d’aquesta sortida és que hem de ser més solidaris amb les persones del nostre voltant.
Mireia Requejo

Aquesta activitat em va fer apropar a gent que treballa de forma desinteressada, sense guanyar diners, ajudant als que ho necessiten. Quina cosa més senzilla i gran és ajudar a la gent que no té per menjar?.
Maria Campos

Jo vaig aprendre moltes coses i em va agradar veure com la nostra escola estava al mapa de col·laboradors del Banc ajudant en la recollida d’aliments.
Brian Arias.

Tots nosaltres volem dir-vos:

Col·laboreu
en la campanya de recollida d'aliments!.

Del 25 de novembre al 15 de desembre a l’escola Arc Iris recollirem paquets de PASTA (macarrons, espaguetis, fideus, pasta per sopa...).

INTERCANVI PROJECTE COMENIUS

2009-11-17T05:10:00.000-08:00

GRUP BLAU INFORMA

Aquest any a l’escola participem en un Projecte que es diu Comenius. Nosaltres hem iniciat un treball cooperatiu, recerca informativa dels països participants: Àustria, Alemanya i Espanya i també de les ciutats on hi ha les escoles que participem en l’intercanvi, Gmunden, Wurzburg i Barcelona.

Es tracta de veure la diversitat dels diferents països i les coses que tenim en comú. Alhora que utilitzem les noves tecnologies TIC per a realitzar-lo.

Creiem que és un projecte interessant i divertit ja que aprenem noves maneres de treballar i alhora coneixem altres cultures.

Realitzat per Joel Soto, Marcel Testa i Ignacio Ger

La República i el franquisme

2009-06-24T14:45:00.000-07:00

Vivències

El meu besavi era en Josep Antoni Trabal i Sans.

Fou fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys. Fou elegit diputat a les Corts el 1933. S’exilià el 1939. Quan els franquistes van entrar a Barcelona ell i la seva família van poder marxar camí de França i visqueren uns anys exiliats a Perpinyà.

La besàvia i l’àvia van tornar l’any 1941 a Catalunya però, el meu besavi no va poder escapar-se fins el 1945.

Va creuar la frontera el dia 18 de juliol de 1945, aprofitant que aquest dia es commemorava i celebrava l’alçament de Franco i els guàrdies estaven de festa. Va tornar a Espanya i ho va fer pel riu Rahur, a la frontera de Bourg Madamme amb Puigcerdà.

Va arribar a Barcelona caminant després de molts dies d’amagar-se en masies però, finalment es retrobà amb la seva família.

A Barcelona va trampejar com va poder però, ja no el van deixar exercir d’advocat ni de metge.

El meu pare Domènec ha vist la seva sentencia de mort dictada per un tribunal franquista. Per ser diputat de la República el volien condemnar a mort.

El meu besavi volia ser enterrat a Puigcerdà i allà és on ara descansa.

Realitzat per Domènec.

Guernica - Pablo Picasso

2009-06-12T02:37:00.000-07:00

Guernica és el nom d'un famós quadre de Pablo Picasso, que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant la Exposició Universal de 1937 a París [1].
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guernica_(quadre)

El Guernica
Anàlisi fet per Andrea Ruiz

El quadre representa una guerra. Es pot apreciar el dolor de les persones. Estiren els braços com si volguessin sortir de tot el que està succeint. Hi ha membres de persones pel terra. A l’esquerra es pot veure una dona, porta en braços un nen petit, està cridant per la seva mort. Per les finestres entren ànimes, amb llum a les mans, simbolitzen esperança. Hi ha un cavall lluitant per la seva vida i una bombeta com si volgués il·luminar alguna cosa.
Aquesta pintura representa l’horror de les bombes alemanyes de Hitler i el dolor dels ésser humans davant de tanta inhumanitat.

PicassoPaintings

Descobriments

2009-06-02T04:46:00.000-07:00

El britànic Robert Scout i el noruec Roald Amundsen compartien un somni: desitjaven ser el primer home en trepitjar el pol sud. A finals de 1911 els dos aventurers van emprendre una carrera a les regions inexplorades de l’Antàrtica.

http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Falcon_Scott

Mapa Antártic de l'àrea del mar de Ross. Expedició Terra Nova (blau) i l'eexpedició d'Amudsen (verd). Font Wipedia.
Barco del Terra Nova y barco de Amundsen.

Tripulació de Scott. Polo Sur, 18 de enero de 1912. Basse de Scott . Amundsen conquereix el pol sud.

Comentaris de la lectura

M’ha semblat emocionant quan Amundsen aconsegueix arribar al pol sud. M’ha n’adono de la importància que té la preparació i l’esforç. Quan vols alguna cosa ho pots aconseguir sí hi poses voluntat i ganes en el treballar. (Claudia).
Ens ensenya que mai ens hem de rendir, que cal esforçar-se per aconseguir allò que volem. (Sergi Vazquez).
A través de la lectura d’aquest llibre he après que per guanyar cal preparar-se molt, cal esforç, voluntat i saber treballar en equip. (Domenec).
He tingut sentiments de tristesa en veure que no sempre podem aconseguir el que desitgem, però també podem aprendre dels valors de l’amistat, l’amor per les coses i la importància que té el treball constant. Estic contenta d’haver llegit aquest llibre perquè hi ha moltes coses que les puc aplicar a la meva vida. (Sandra).

He après que s’ha de lluitar i treballar sí es vol aconseguir alguna cosa i que treball ar en equip és important per arribar a la victòria. (Ramon)

M’ha ensenyat que si vols aconseguir alguna cosa has de preparar-te molt, no tenir mandra i no perdre el temps. (Albert V)

La conclusió que en trec d’aquesta lectura emocionant és que no et pots confiar pensant que saps suficient, has d’esforçar-te dia a dia i també he après que la unió permet grans fites. (Andrea).

És un llibre que recomanem perquè és emocionat i perquè ens ensenya els valors que cal contemplar a la vida. Els diàlegs que es produïen a classe després de la lectura de cada capítol, lectura que fèiem en veu alta, eren rics i sincers. Molts dels valors que hi són presents en aqueta expedició estaria bé que els incorporéssim en la nostra vida diària.

NOUVINGUT

2009-03-17T03:15:00.000-07:00

EN YAN.
Ha arribat a l’escola, a la classe de 6è un noi que es diu Yan procedent de Xina, de la província de Zhejiang (浙江), del districte de Qingitian (无与伦比演唱会).

En Yan fa uns dies que ha vingut a la nostra escola i sols feia una setmana que havia arribat a Barcelona procedent de Xina.

Tot i que no sap ni català, ni castellà, ni anglès, ni cap idioma occidental, esperem que abans d’acabar 6è ens puguem entendre.

Pensem que no deu ser fàcil per en Yan adaptar-se a un nou país, costums diferents, una llengua diferent i amb la dificultat que té per poder-se comunicar.

Què en sabem del seu país?

A la classe de socials hem anat comentant aquells aspectes que ens interessava conèixer del seu país. On està situada la província de Zhejiang i el districte de Qingtian? lloc de procedència d'en Yan, com és el seu territori?, la seva població?, de què treballen?, com és la seva gastronomia? Per què venen a Espanya a treballar?

Li hem ensenyat al Yan alguna web i vídeo de You Tube on hem extret la informació sobre el seu país.

青田县, 丽水市,

Zhejiang, Xina

La província de Zhejiang està situada al sud de Shangai i és una de les més petites de tota la República Popular Xina. La província administra més de 18.000 illes. El 70% del territori de Zhejiang és muntanyós.

La població total de la província de Zhejiang passa dels 43 milions i mig d’habitants (dades del 2003. Font wikipedia. Org). L’expectativa mitja de vida dels seus habitants a la província és de 74 anys pels homes i 88 per les dones.

La gent viu de l’agricultura de l’arròs i la pesca. A més a més es cultiva cotó i te. Zhejiang és una de les principals productores de seda de tota la Xina. Les indústries principals són les industries químiques, tèxtils, alimentàries i de materials per la construcció.

La cuina de Zhejian utilitza plats on abunda la carn d’aus de granja així com diferents tipus de peix i marisc. La província de Zhejiang es denomina la terra de “l’arrós i del peix”.

Els plats típics són el pollastre a l’as a l’estil d’Hangzhou i el porc Dongpo.
http://es.wikipedia.org/wiki/Pollo_asado

Qingtian (无与伦比演唱会)

És una regió tradicionalment de camperols i petits artesans que treballen la pedra.Qingtian, està vivint una gran transformació gràcies al diner que arriba dels xinesos que treballen a Espanya. Els camperols tenen més recursos per invertir en les seves collites. A la capital del districte, Hecheng, desenes de restaurants, botigues d’electrodomèstics i negocis de tèxtil s’han aixecat per immigrants que tornen a casa.El 70% dels xinesos que viuen a Espanya procedeix del districte de Qingtinan. Casi tots els que arriben ara tenen un o varis familiars que viuen a Barcelona, Alacant o Madrid.La gent gran de Qingtian té l’esperança que les coses millorin suficient per tal que els joves no hagin de marxar a Espanya.Ressenya realitzada per: Hector de Paz i Sandra Sánchez.

CORRE, NOI, CORRE

2009-03-16T03:14:00.000-07:00

Corre, noi, corre

Uri Orlev

Gènere: Novel·la

Tema: No-violència

Relació amb les àrees: Coneixement del medi

Àrea: Ed. per a la pau

Srulik és un nen jueu de vuit anys que es queda sol, sense família, i ha de fer les coses més increïbles per a sobreviure. Vagant per boscos i pobles dels voltants de Varsòvia durant l'ocupació alemanya, es veurà embolicat en les més sorprenents aventures, plenes de perills, de sentiment i de coratge.

Aquesta història es basa en les vivències d’Ioran Fridman.

Reflexions i comentaris dels alumnes

El protagonista és un noi jueu que es diu Srúlik, és pel roig, d’ulls blaus, amb pigues, no molt alt i de pell blanca amb un somriure encisador i que de sobte perd tot el que li envolta. És generós i bondadós. És un noi molt fort, físicament i emocionalment. Té molt coratge, valentia i humilitat. És un nen que va créixer sense poder gaudir de la infantesa.

Ens ha agradat molt la manera com l’autor expressa els sentiments dels noi. I també ens impressiona el valor que té el xicot per sobreviure sol.

El personatge transmet el valor de la fortalesa interior, la força per seguir lluitant per la vida malgrat viure en un moment de la història molt trista i inhumana.

Esgarrifa veure la crueltat de l’home, com podien matar persones pel sol fet de ser jueus?.

També hem pogut veure a través d’aquesta història com hi ha dos tipus de persones, les que ajuden als jueus i arrisquen les seves vides per salvar a un esser humà i d’altres persones que encara que tinguin possibilitats de fer-ho no ho fan.

Està molt bé que s’escrigui un llibre com aquest per tal que el puguem llegir nosaltres.

Ressenya feta per Valentina Hernández, Albert Granollers, Ramón López, Oriol Figuerola.

RECORDANT L'HOLOCAUST

2009-01-26T07:21:00.000-08:00

Recordant l’Holocaust Dia oficial de la memòria de l’Holocaust.

27 de gener.

L’octubre del 2002, els Ministres d’Educació dels estats membres del Consell d’Europa, van donar curs a la resolució per instituir un “Dia de Recordació” a totes les escoles dels seus respectius països per commemorar l’Holocaust. L’Holocaust (Shoah) fou la persecució i l’assassinat sistemàtic burocràticament organitzat d'aproximadament sis milions de jueus pel govern nazi i els seus col·laboradors. Els nazis que arribaren al poder a Alemanya el gener de 1933 creien que els alemanys eren “racialment superiors” i que els jueus “no mereixien viure”. El terrible patiment d’altres víctimes dels nazis (gitanos, discapacitats, testimonis de Jehovà i homosexuals, comunistes i també víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol), ha deixat una cicatriu inesborrable a Europa. L’Holocaust va privar als nens i nenes de la seva infantesa. Moltes vegades hagueren d’enfrontar-se sols a les dificultats que se’ls hi plantejava. Prop d’un milió i mig dels sis milions de jueus assassinats durant l’Holocaust eren infants. L’Holocaust és part de la identitat i part de la memòria col·lectiva. Tenim la necessitat de contar i la necessitat d’escoltar i també l’obligació de contar i l’obligació d’escoltar.

El Parlament commemora el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust
Dilluns, 26 de gener de 2009. Palau del Parlament

El Parlament ha commemorat aquest vespre el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust amb un acte presidit per Ernest Benach i el president de la Generalitat, José Montilla, i en què han participat representants de diferents col·lectius víctimes del nazisme.

Podeu veure el vídeo a Canal Parlament

“La història de la vida i la salvació de Jànale”

Descobrim el món jueu abans de l’Holocaust, escoltant les històries dels nens i nenes que van viure durant l’Holocaust en un món de caos. A través de les històries personals, de testimonis, diaris, cartes, poesies, dibuixos, pintures, música, intentem veure com vivien els nens i nenes abans de l’Holocaust, que els hi agradava fer, que somiaven, i que va passar amb ells i els seus somnis. Parlarem dels Justos entre les Nacions, que són aquelles persones no jueves que van salvar vides de jueus i parlarem dels supervivents en el seu procés de retorn a la vida.

La mestra ens ha dit, avui anirem a fer la classe de socials al taller de plàstica. Quan anàvem pujant les escales per arribar al taller hi havia molta expectativa, no sabíem que anàvem a fer i en obrir la porta ens hem trobat al costat de l’estufa (“la salamandra”) la catifa posada i una maleta amb un nom escrit, Jànale, al costat hi havia una cadireta petita i una carpeta gran de

dibuix.

Ens hem assegut en rotllana i la professora ens ha dit que volia ensenyar-nos una col·lecció de dibuixos que van ser dibuixats per pintors fa molts anys en un país anomenat Polònia i contar la història de Jànale que està relacionada amb aquests dibuixos.

Ha començat a narrar-nos la història de Jànale, una nena jueva que tenia uns anys mes que nosaltres quan la van portar al Gueto. Ella vivia en un país que es deia i es diu Polònia. En el gueto la família de Jànale tenia una habitació d'un apartament. La vida en el gueto era completament diferent, tot es feia d'acord a les ordres dels alemanys.

Quan va arribar la festa de Janucà, no teníen res per menjar, els pares van arribar molt cansats i feia molt de fred. A l’habitació hi havia un ambient trist. Jànale sabia que no podia somiar amb el regal de Jànuca, ni amb els bunyols tradicionals de la festa (Sufganiot). De sobte el veí de l’habitació del costat va picar a la porta i els hi va dir que havia aconseguit espelmes, els va convidar a l’habitació per encendre les veles de Janucà, tots els veïns dels apartament estaven allà i cantaren “Maoz Tzur” i per uns pocs instants hi va haver alegria a l’habitació del gueto.

Reflexions

Després d’escoltar la història de Jànale, hem parlat del que ella va viure, hem fet preguntes i comentat el que en pensaven. A continuació presentem alguna de les coses que hem dit:

Ens ha agradat la forma en que la mestra ho ha explicat, és una manera de contar la història més propera i entenedora.

Mentre escoltaven la història de Jànale tots ens hem adonat que hi havia molta atenció per part de tots. La mestra ens narrava les vivències de la Jànale molt bé, potser perquè la història és molt propera a ella.

El fet de parlar de l’Holocaust a través de la història de la Jànale fa que ens assabentéssim del que va passar-li a ella i els sues i ens ha fet sentir les seves vivències d’una forma més real.

Explicar la història amb objectes y pintures ha estat una altre forma d’aprendre.

Tot i la pobresa que hi havia al gueto y les dificultats que tenien per sobreviure, els jueus eren llestos, ja que se les enginyaven per poder escapar-se o amagar-se, malgrat tot la majoria no ho aconseguia.

Ens ha impactat veure com no perdien l’esperança i les ganes de viure i com lluitaven per sobreviure.

A través de la seva història hem pogut veure que tot i les dificultats, l’amor hi era present al gueto.

Hem vist el sacrifici que van fer els pares i els avis deixant que la Jànale pogués escapar-se del gueto i no sabent si la tornarien a veure. La família la volia treure del gueto i perquè els nazis començaven a buscar a nens i nenes jueves per emportar-se’ls no se sabia a on (després si ho van saber, als camps de concentració i extermini).

La Jànale es va poder salvar gràcies a una dona no jueva que la va treure del gueto.

M’ha agradat saber que hi havia gent no jueva, que ajudava a salvar jueus exposant la seva vida, fou trist que no fossin més.

Ens hem posat contents al saber que la Jànale va aconseguir salvar-se.

Tot i ser una història trista, està plena d’esperança i la Jànale torna a retrobar-se amb els seus pares un cop acabat la guerra, però els avis no van poder sobreviure.

La seva història desperta molts sentiments.

Rerssenya realitzada per Claudia Gracia i Andrea Ruíz

Irena Sendle

Fou una treballadora del Departament de Salut de Varsòvia i membre d’una organització polonesa clandestina d’ajuda als jueus, va ajudar a trobar amagatalls a desenes de nens jueus que foren salvats del ghetto de Varsòvia en flames.

La meva història

2009-01-19T10:11:00.000-08:00

Reflexions al voltant de:
“La meva Història”

Recull del que han dit els nois i noies

A través d’aquest treball he pogut comprendre millor els canvis que s’han produït a la societat al llarg de les diverses generacions de la meva família. He pogut fer la meva petita biografia, esbrinar amb l’ajuda dels pares i avis com era la seva vida quan eren petits, he vist quines diferències hi havia en la forma de viure d’una generació a l’altre a través del buidat de l’enquesta que els hi vaig passar.

El treball m’ha semblat interessant, és una forma d’apropar-nos a la nostra història i a més m’ho he passat bé fent-lo. M’ha agradat fer el treball perquè he pogut parlar molt amb els avis, tiets, alguns d’ells els veig poc i m’he assabentat de coses de la família que ni sabia. La part que m’ha costat més és el recull de fotografies, especialment trobar-ne dels besavis ja que abans no tenien diners i era difícil fotografiar-se.

M’ha fet molta il·lusió fer l’arbre genealògic amb els noms i fotografies, el penso guardar i és possible que algun dia sí tinc fills el continuïn.

He gaudit fent aquest treball perquè al fer preguntes a la família i parlar de la seva història et dona la sensació que estàs a dintre de la seva història i escoltant les seves vivències vas imaginant com eren ells i el que feien.

A mi també m’ha agradat per doble partida, perquè he tingut contacte amb els avis, feia molt de temps que no parlava tant amb ells i perquè s’han posat feliços per comentar-me les seves vivències i fer aquest treball amb mi.

Personalment, a mi també em va encantar fer el treball, perquè em va apropar més als meus avis i als meus besavis, i em vaig assabentar de moltes coses que no sabia, vaig saber que va viure a Jaén fins els 14 anys i després va vindre a Barcelonaa.

Fer aquest treball ha estat una forma de parlar i conviure amb família, compartir, i aprendre.

Ha estat un treball molt reflexiu i participatiu. M’ha ajudat a raonar. És molt maco i el guardaré amb estima. Ha estat una molt bona experiència.

Una cosa que m’ha sorprès molt és que els meus avis tenien pocs diners però els apreciaven i aprofitaven molt. També m’ha sorprès molt que el meu avi comencés a treballar als deu anys, quan avui amb 12 anys comences secundària; jo ho faré el proper curs escolar.

L’escola no era el més important de tot, ja que hi havia altres feines, s’havia d’anar al camp a treballar i ajudar als pares. Els meus besavis van començar a treballar quan encara eren molt petits. Les coses en general han canviat força a tot nivell: costums, jocs, cases, transports, feina, vestuaris, forma de vida, treball, etc.

La gent abans moria jove. Hi havia malalties que no es curaven i ara sí. La meva besàvia se li van morir set fills entre set i divuit anys. La gent que quedava era la mes forta, ella va viure fins els noranta cinc anys, i l’altre besàvia va viure fins els cent anys.

He vist que hi ha grans diferències entre la vida dels meus avis i padrins quan eren petits respecte a la nostra, avui. Ells no tenien tantes coses com nosaltres, però podien anar a jugar al carrer sense problema, sembla que tot era més tranquil i no hi havia tant d’estrès familiar com ara.

De totes les coses que m’ha explicat la meva família, hi ha una cosa que tenien ells i que m’hagués agradat poder tenir jo i és que abans els nens i nenes a l’època dels meus avis podien jugar al carrer. Al que no m’agradaria tenir avui és la manca de comoditats que ells tenien.

Al realitzar aquest treball he descobert que tinc sang alemanya, andalusa, gallega i catalana. Fins i tot he descobert com es deien membres de la meva família que no sabia.

Els avis m’han explicat que quan ells eren petites a casa seva ja feien reciclatge, però que no ho deien així. S’aprofitaven les coses, tenien tant poc que ho aprofitaven tot, arreglaven els mitjos, cosien els forats dels pantalons... L’avia m’explicava que tenien la roba de diari y una altre per anar mudat que la portaven els diumenges i els dies de festa. Ells hem diuen que ara tot es més fàcil aconseguir-ho i per això potser no li donem valor a les coses.

Els avis m’han explicat com era la seva vida , s’ho passaven bé, jugant; el parc era el camp o el carrer i les seves joguines eren llaunes, pals, pedres i alguna cosa que trobaven per casa o pel carrer, i a vegades fins i tot les joguines eren algunes coses inventades per ells mateixos. Tenien poques coses però eren feliços. M’ha fet una mica de vergonya veure que jo pràcticament tinc de tot i encara em queixo o rondino i l’avi m’ha ensenyat que la felicitat no es té per tenir moltes coses, també amb poques es pot ser feliç, ell ho era.

L’avia m’ha explicat que les cases eren diferents. Hi vivia molta gent a la casa familiar, els fills, els pares, els avis i fins i tot algun tiet fadrí. No tenien electrodomèstics i a vegades ni llum ni aigua, havien d’anar a la font a buscar-la. No hi havia aigua corrent i a les cases tenien pous i cisternes.

Els meus avis vivien al camp, i es clar, com no tenien tendes per comprar menjar nomes s’alimentaven de la carn dels animals que tenien a la granja i de les verdures que cultivaven al l’hort, sols hi havia una botiga que tenia una mica de tot el que podies necessitar sí tenies diners per comprar, també et fiaven, i ho anaves pagant a poc a poc.

El meu avi m’ha explicat que sols tenien una ràdio per tota la família i res més. No tenien TV. Jo tinc onze anys i tinc un Mp3, veig les notícies per TV amb pantalla plana i em connecto a Internet. Ell es podia comunicar amb els seus amics que vivien en altres llocs amb l’únic telèfon que hi havia al poble i jo puc parlar amb els meus amics a través del Messenger o bé del mòbil.

Jo vaig assabentar-me que la meva avia va ser alcaldessa d’un poblet petitó als 33 anys.

El que m’ha agradat més del que m’ha explicat el meu avi és que abans quan els nens arribaven a casa sempre hi havia algú, la mare o l’avia o l’avi o algun tiet.

Agraeixo a la meva família que m’ha ajudat i m’ha donat tota la informació que tenien i recordaven. M’ha agradat poder estar estones amb l’avi per parlar de les seves aventures.

El meu avi m’ha dit que li agradaria tenir una còpia del treball.

Agraeixo moltíssim i els hi dono les gràcies als meus avis que han estat atens i amb moltes ganes d’ajudar-me amb el treball. El que m’ha agradat més és que a part de respondrem a les preguntes que jo els hi feia i escoltar les seves explicacions, han estat contents de fer-ho i ho feien amb molta il·lusió, això feia que jo tingués moltes ganes de fer-ho bé. Volen tenir una còpia perquè diuen que així tindran els seus records compartits amb mi.

Ha estat com descobrir una altre part del món.

M’he adonat que les generacions actuals són molt diferents d’abans encara que hi ha coses que sempre perduraran, com l’amor, l’amistat, les enveges, el patiment, l’alegria, ...

Ressenya realitzada i penjada per ALbert Velasco amb el suport de la mestra de socials, Núria Guasch

Any Internacional del Planeta Terra. Visita a l'exposició del Planeta Terra

2008-12-09T10:01:00.000-08:00

L'any Internacional del Planeta Terra.

L'Assemblea General de les Nacions Unides ha declarat el 2008 any Internacional del Planeta Terra, amb el lema "Ciències de la Terra per a la Societat". Aquesta declaració pretén conscienciar a la societat sobre la importància pel desenvolupament sostenible dels processos i els recursos de la Terra, la prevenció, reducció i mitigació dels desastres i la creació de capacitat per a la gestió dels recursos.

DVD Planeta Terra

Nostranau-Edu365. Episodis. La Terra. Visió des de lluny

Visita a l'exposició del Planeta Terra

Varem visitar l'exposició conjuntament amb els alumnes de primer de la nostra escola. L'interès nostre era veure l'exposició, ja que estàvem treballant el tema i els nois i noies de primer volien anar-hi perquè han escollit pel nom de la classe el "Planeta Terra". Així doncs va ser un motiu per anar-hi plegats, ens va agradar força i va ser molt interessant.

Esperem que no sigui la darrera vegada que fem una sortida conjunta. Cada alumne de 6è va tutoritzar a un company o companya de primer, com a mostra d'aquest acte us presentem aquesta fotografia de presentació. I cada alumne de 1r és va fer una foto amb el seu tutor de 6è.

Després de la visita a l'exposció complementàrem el treball iniciat a l'aula, també varem fer una recerca de vídeos per tal de reflexionar i aprofundir en el tema.
Presentació dels vídeos a debat:
BBC Planet Earht

Nuestro Planeta , Planeta Tierra por siempre. Planet Earth Forever

Calentamiento global

Sensibilizacion Medioambiental 1. També podeu buscar el nº 2

La tierra está enferma

La Humanidad está matando a la Tierra

A través d'aquests vídeos presentats, volem iniciar un treball participatiu d'alumnes, pares i mares i personal de l'escola, dexiant als misssatges la vostra opinió, les vostres reflexions i anàlisis del Planeta Terra i l'acció que fa l'home sobre ell. Totes les vostres opinions seran ben rebudes i ens ajudaran en aquest camí de reflexió i interrelació.

La bellesa del Planeta Terra.

El nostre Planeta Terra

2008-12-09T08:59:00.000-08:00

Hola a tots i a totes,
Iniciem aquest blog i volem que sigui un espai per presentar experiències, per donar informació i un lloc d'anàlisi i reflexió.

El tema que presentem és el PLANETA TERRA

El Planeta Terra és el nostre Planeta i l'únic habitat. Es troba a l'ecosfera, un espai que envolta el Sol i que té les condicions necessàries perquè existeixi vida. Indiquem algunes de les webs que hem treballat:

Meridians i paral·lels, latitud i longitud: coordenades.

Pruebas de la esfericidad de la Tierra.

La línea Internacional de Cambio de Fecha.

Time Zone Map.