BANC D'ALIMENTS

Visita al Banc d'Aliments de Barcelona

Els alumnes de 6è hem visitat el Banc d’Aliments de Barcelona i també hem col·laborat realitzant una tasca solidària.

El Sr. Narcís, jubilat i que fa tasques de voluntariat ens ha explicat que el Banc d’Aliments és una institució que fa de pont entre uns excedents alimentaris i una gent que els necessita. Les raons dels excedents són: la caducitat, problemes que hi poden haver en la presentació de productes i canvis de fabricació.

El menjar que distribueix el Banc d'Aliments va a Entitats i aquestes ho reparteixen a les persones necessitades.

També ens han explicat com va néixer el primer Banc d’Aliments el 1966 als EEUU i a Barcelona es va inciar el 1987.

Els principis del Banc d’Aliments són:
- La lluita contra el malbaratament
- La gratuïtat
- La distribució justa.

Durant la visita ens han ensenyat un mapa on hi havia senyalat amb una etiqueta les escoles solidàries amb el Banc d’Aliments, les que col·laboren en la campanya de recollida d'aliments. I hem trobat l’escola Arc Iris!.

I en acabar la visita el Sr.Ramon jubilat i voluntari del Banc ens ha ensenyat com havíem de realitzar el nostre treball. Consistia en empaquetar ampolles.

Realitzat per Juan Alberto Esteves, Mireia Requejo, Maria Campos i Brian Arias.

Felicito la solidaritat que té la gent que treballa al Banc d’Aliments de Barcelona. Aquelles persones em van transmetre el sentiment de solidaritat i penso que és un treball exemplar el que fan.
Juan Alberto Esteves

El que jo he après d’aquesta sortida és que hem de ser més solidaris amb les persones del nostre voltant.
Mireia Requejo

Aquesta activitat em va fer apropar a gent que treballa de forma desinteressada, sense guanyar diners, ajudant als que ho necessiten. Quina cosa més senzilla i gran és ajudar a la gent que no té per menjar?.
Maria Campos

Jo vaig aprendre moltes coses i em va agradar veure com la nostra escola estava al mapa de col·laboradors del Banc ajudant en la recollida d’aliments.
Brian Arias.

Tots nosaltres volem dir-vos:

Col·laboreu
en la campanya de recollida d'aliments!.

Del 25 de novembre al 15 de desembre a l’escola Arc Iris recollirem paquets de PASTA (macarrons, espaguetis, fideus, pasta per sopa...).

INTERCANVI PROJECTE COMENIUS

GRUP BLAU INFORMA

Aquest any a l’escola participem en un Projecte que es diu Comenius. Nosaltres hem iniciat un treball cooperatiu, recerca informativa dels països participants: Àustria, Alemanya i Espanya i també de les ciutats on hi ha les escoles que participem en l’intercanvi, Gmunden, Wurzburg i Barcelona.

Es tracta de veure la diversitat dels diferents països i les coses que tenim en comú. Alhora que utilitzem les noves tecnologies TIC per a realitzar-lo.

Creiem que és un projecte interessant i divertit ja que aprenem noves maneres de treballar i alhora coneixem altres cultures.

Realitzat per Joel Soto, Marcel Testa i Ignacio Ger

La República i el franquisme

Vivències

El meu besavi era en Josep Antoni Trabal i Sans.

Fou fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys. Fou elegit diputat a les Corts el 1933. S’exilià el 1939. Quan els franquistes van entrar a Barcelona ell i la seva família van poder marxar camí de França i visqueren uns anys exiliats a Perpinyà.

La besàvia i l’àvia van tornar l’any 1941 a Catalunya però, el meu besavi no va poder escapar-se fins el 1945.

Va creuar la frontera el dia 18 de juliol de 1945, aprofitant que aquest dia es commemorava i celebrava l’alçament de Franco i els guàrdies estaven de festa. Va tornar a Espanya i ho va fer pel riu Rahur, a la frontera de Bourg Madamme amb Puigcerdà.

Va arribar a Barcelona caminant després de molts dies d’amagar-se en masies però, finalment es retrobà amb la seva família.

A Barcelona va trampejar com va poder però, ja no el van deixar exercir d’advocat ni de metge.

El meu pare Domènec ha vist la seva sentencia de mort dictada per un tribunal franquista. Per ser diputat de la República el volien condemnar a mort.

El meu besavi volia ser enterrat a Puigcerdà i allà és on ara descansa.

Realitzat per Domènec.

Guernica - Pablo Picasso

Guernica és el nom d'un famós quadre de Pablo Picasso, que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant la Exposició Universal de 1937 a París[1].
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guernica_(quadre)

El Guernica
Anàlisi fet per Andrea Ruiz

El quadre representa una guerra. Es pot apreciar el dolor de les persones. Estiren els braços com si volguessin sortir de tot el que està succeint. Hi ha membres de persones pel terra. A l’esquerra es pot veure una dona, porta en braços un nen petit, està cridant per la seva mort. Per les finestres entren ànimes, amb llum a les mans, simbolitzen esperança. Hi ha un cavall lluitant per la seva vida i una bombeta com si volgués il·luminar alguna cosa.
Aquesta pintura representa l’horror de les bombes alemanyes de Hitler i el dolor dels ésser humans davant de tanta inhumanitat.

PicassoPaintings

Descobriments

El britànic Robert Scout i el noruec Roald Amundsen compartien un somni: desitjaven ser el primer home en trepitjar el pol sud. A finals de 1911 els dos aventurers van emprendre una carrera a les regions inexplorades de l’Antàrtica.

http://es.wikipedia.org/wiki/Robert_Falcon_Scott

Mapa Antártic de l'àrea del mar de Ross. Expedició Terra Nova (blau) i l'eexpedició d'Amudsen (verd). Font Wipedia.
Barco del Terra Nova y barco de Amundsen.

Tripulació de Scott. Polo Sur, 18 de enero de 1912. Basse de Scott . Amundsen conquereix el pol sud.

Comentaris de la lectura

M’ha semblat emocionant quan Amundsen aconsegueix arribar al pol sud. M’ha n’adono de la importància que té la preparació i l’esforç. Quan vols alguna cosa ho pots aconseguir sí hi poses voluntat i ganes en el treballar. (Claudia).
Ens ensenya que mai ens hem de rendir, que cal esforçar-se per aconseguir allò que volem. (Sergi Vazquez).
A través de la lectura d’aquest llibre he après que per guanyar cal preparar-se molt, cal esforç, voluntat i saber treballar en equip. (Domenec).
He tingut sentiments de tristesa en veure que no sempre podem aconseguir el que desitgem, però també podem aprendre dels valors de l’amistat, l’amor per les coses i la importància que té el treball constant. Estic contenta d’haver llegit aquest llibre perquè hi ha moltes coses que les puc aplicar a la meva vida. (Sandra).

He après que s’ha de lluitar i treballar sí es vol aconseguir alguna cosa i que treball ar en equip és important per arribar a la victòria. (Ramon)

M’ha ensenyat que si vols aconseguir alguna cosa has de preparar-te molt, no tenir mandra i no perdre el temps. (Albert V)

La conclusió que en trec d’aquesta lectura emocionant és que no et pots confiar pensant que saps suficient, has d’esforçar-te dia a dia i també he après que la unió permet grans fites. (Andrea).

És un llibre que recomanem perquè és emocionat i perquè ens ensenya els valors que cal contemplar a la vida. Els diàlegs que es produïen a classe després de la lectura de cada capítol, lectura que fèiem en veu alta, eren rics i sincers. Molts dels valors que hi són presents en aqueta expedició estaria bé que els incorporéssim en la nostra vida diària.

NOUVINGUT

EN YAN.
Ha arribat a l’escola, a la classe de 6è un noi que es diu Yan procedent de Xina, de la província de Zhejiang (浙江), del districte de Qingitian (无与伦比演唱会).

En Yan fa uns dies que ha vingut a la nostra escola i sols feia una setmana que havia arribat a Barcelona procedent de Xina.

Tot i que no sap ni català, ni castellà, ni anglès, ni cap idioma occidental, esperem que abans d’acabar 6è ens puguem entendre.

Pensem que no deu ser fàcil per en Yan adaptar-se a un nou país, costums diferents, una llengua diferent i amb la dificultat que té per poder-se comunicar.


Què en sabem del seu país?

A la classe de socials hem anat comentant aquells aspectes que ens interessava conèixer del seu país. On està situada la província de Zhejiang i el districte de Qingtian? lloc de procedència d'en Yan, com és el seu territori?, la seva població?, de què treballen?, com és la seva gastronomia? Per què venen a Espanya a treballar?

Li hem ensenyat al Yan alguna web i vídeo de You Tube on hem extret la informació sobre el seu país.

青田县, 丽水市,

Zhejiang, Xina

La província de Zhejiang està situada al sud de Shangai i és una de les més petites de tota la República Popular Xina. La província administra més de 18.000 illes. El 70% del territori de Zhejiang és muntanyós.

La població total de la província de Zhejiang passa dels 43 milions i mig d’habitants (dades del 2003. Font wikipedia. Org). L’expectativa mitja de vida dels seus habitants a la província és de 74 anys pels homes i 88 per les dones.

La gent viu de l’agricultura de l’arròs i la pesca. A més a més es cultiva cotó i te. Zhejiang és una de les principals productores de seda de tota la Xina. Les indústries principals són les industries químiques, tèxtils, alimentàries i de materials per la construcció.

La cuina de Zhejian utilitza plats on abunda la carn d’aus de granja així com diferents tipus de peix i marisc. La província de Zhejiang es denomina la terra de “l’arrós i del peix”.

Els plats típics són el pollastre a l’as a l’estil d’Hangzhou i el porc Dongpo.
http://es.wikipedia.org/wiki/Pollo_asado

Qingtian (无与伦比演唱会)

És una regió tradicionalment de camperols i petits artesans que treballen la pedra.Qingtian, està vivint una gran transformació gràcies al diner que arriba dels xinesos que treballen a Espanya. Els camperols tenen més recursos per invertir en les seves collites. A la capital del districte, Hecheng, desenes de restaurants, botigues d’electrodomèstics i negocis de tèxtil s’han aixecat per immigrants que tornen a casa.El 70% dels xinesos que viuen a Espanya procedeix del districte de Qingtinan. Casi tots els que arriben ara tenen un o varis familiars que viuen a Barcelona, Alacant o Madrid.La gent gran de Qingtian té l’esperança que les coses millorin suficient per tal que els joves no hagin de marxar a Espanya.Ressenya realitzada per: Hector de Paz i Sandra Sánchez.

CORRE, NOI, CORRE

Corre, noi, corre

Uri Orlev

Gènere: Novel·la

Tema: No-violència

Relació amb les àrees: Coneixement del medi

Àrea: Ed. per a la pau

Srulik és un nen jueu de vuit anys que es queda sol, sense família, i ha de fer les coses més increïbles per a sobreviure. Vagant per boscos i pobles dels voltants de Varsòvia durant l'ocupació alemanya, es veurà embolicat en les més sorprenents aventures, plenes de perills, de sentiment i de coratge.

Aquesta història es basa en les vivències d’Ioran Fridman.

Reflexions i comentaris dels alumnes

El protagonista és un noi jueu que es diu Srúlik, és pel roig, d’ulls blaus, amb pigues, no molt alt i de pell blanca amb un somriure encisador i que de sobte perd tot el que li envolta. És generós i bondadós. És un noi molt fort, físicament i emocionalment. Té molt coratge, valentia i humilitat. És un nen que va créixer sense poder gaudir de la infantesa.

Ens ha agradat molt la manera com l’autor expressa els sentiments dels noi. I també ens impressiona el valor que té el xicot per sobreviure sol.

El personatge transmet el valor de la fortalesa interior, la força per seguir lluitant per la vida malgrat viure en un moment de la història molt trista i inhumana.

Esgarrifa veure la crueltat de l’home, com podien matar persones pel sol fet de ser jueus?.

També hem pogut veure a través d’aquesta història com hi ha dos tipus de persones, les que ajuden als jueus i arrisquen les seves vides per salvar a un esser humà i d’altres persones que encara que tinguin possibilitats de fer-ho no ho fan.

Està molt bé que s’escrigui un llibre com aquest per tal que el puguem llegir nosaltres.

Ressenya feta per Valentina Hernández, Albert Granollers, Ramón López, Oriol Figuerola.