dimarts, 17 de març del 2009

NOUVINGUT

EN YAN.
Ha arribat a l’escola, a la classe de 6è un noi que es diu Yan procedent de Xina, de la província de Zhejiang (浙江), del districte de Qingitian (无与伦比演唱会).



















En Yan fa uns dies que ha vingut a la nostra escola i sols feia una setmana que havia arribat a Barcelona procedent de Xina.

Tot i que no sap ni català, ni castellà, ni anglès, ni cap idioma occidental, esperem que abans d’acabar 6è ens puguem entendre.
Pensem que no deu ser fàcil per en Yan adaptar-se a un nou país, costums diferents, una llengua diferent i amb la dificultat que té per poder-se comunicar.


Què en sabem del seu país?

A la classe de socials hem anat comentant aquells aspectes que ens interessava conèixer del seu país. On està situada la província de Zhejiang i el districte de Qingtian? lloc de procedència d'en Yan, com és el seu territori?, la seva població?, de què treballen?, com és la seva gastronomia? Per què venen a Espanya a treballar?

Li hem ensenyat al Yan alguna web i vídeo de You Tube on hem extret la informació sobre el seu país.

青田县, 丽水市,
Zhejiang, Xina

La província de Zhejiang està situada al sud de Shangai i és una de les més petites de tota la República Popular Xina. La província administra més de 18.000 illes. El 70% del territori de Zhejiang és muntanyós.

La població total de la província de Zhejiang passa dels 43 milions i mig d’habitants (dades del 2003. Font wikipedia. Org). L’expectativa mitja de vida dels seus habitants a la província és de 74 anys pels homes i 88 per les dones.

La gent viu de l’agricultura de l’arròs i la pesca. A més a més es cultiva cotó i te. Zhejiang és una de les principals productores de seda de tota la Xina. Les indústries principals són les industries químiques, tèxtils, alimentàries i de materials per la construcció.

La cuina de Zhejian utilitza plats on abunda la carn d’aus de granja així com diferents tipus de peix i marisc. La província de Zhejiang es denomina la terra de “l’arrós i del peix”.

Els plats típics són el pollastre a l’as a l’estil d’Hangzhou i el porc Dongpo.
http://es.wikipedia.org/wiki/Pollo_asado

Qingtian (无与伦比演唱会)

És una regió tradicionalment de camperols i petits artesans que treballen la pedra.Qingtian, està vivint una gran transformació gràcies al diner que arriba dels xinesos que treballen a Espanya. Els camperols tenen més recursos per invertir en les seves collites. A la capital del districte, Hecheng, desenes de restaurants, botigues d’electrodomèstics i negocis de tèxtil s’han aixecat per immigrants que tornen a casa.El 70% dels xinesos que viuen a Espanya procedeix del districte de Qingtinan. Casi tots els que arriben ara tenen un o varis familiars que viuen a Barcelona, Alacant o Madrid.La gent gran de Qingtian té l’esperança que les coses millorin suficient per tal que els joves no hagin de marxar a Espanya.Ressenya realitzada per: Hector de Paz i Sandra Sánchez.




dilluns, 16 de març del 2009

CORRE, NOI, CORRE

Corre, noi, corre
Uri Orlev
Gènere: Novel·la
Tema: No-violència
Relació amb les àrees: Coneixement del medi
Àrea: Ed. per a la pau

Srulik és un nen jueu de vuit anys que es queda sol, sense família, i ha de fer les coses més increïbles per a sobreviure. Vagant per boscos i pobles dels voltants de Varsòvia durant l'ocupació alemanya, es veurà embolicat en les més sorprenents aventures, plenes de perills, de sentiment i de coratge.

Aquesta història es basa en les vivències d’Ioran Fridman
.


Reflexions i comentaris dels alumnes

El protagonista és un noi jueu que es diu Srúlik, és pel roig, d’ulls blaus, amb pigues, no molt alt i de pell blanca amb un somriure encisador i que de sobte perd tot el que li envolta. És generós i bondadós. És un noi molt fort, físicament i emocionalment. Té molt coratge, valentia i humilitat. És un nen que va créixer sense poder gaudir de la infantesa.

Ens ha agradat molt la manera com l’autor expressa els sentiments dels noi. I també ens impressiona el valor que té el xicot per sobreviure sol.

El personatge transmet el valor de la fortalesa interior, la força per seguir lluitant per la vida malgrat viure en un moment de la història molt trista i inhumana.
Esgarrifa veure la crueltat de l’home, com podien matar persones pel sol fet de ser jueus?.

També hem pogut veure a través d’aquesta història com hi ha dos tipus de persones, les que ajuden als jueus i arrisquen les seves vides per salvar a un esser humà i d’altres persones que encara que tinguin possibilitats de fer-ho no ho fan.

Està molt bé que s’escrigui un llibre com aquest per tal que el puguem llegir nosaltres.

Ressenya feta per Valentina Hernández, Albert Granollers, Ramón López, Oriol Figuerola.