dijous, 26 de novembre del 2009

BANC D'ALIMENTS

Visita al Banc d'Aliments de Barcelona

Els alumnes de 6è hem visitat el Banc d’Aliments de Barcelona i també hem col·laborat realitzant una tasca solidària.


El Sr. Narcís, jubilat i que fa tasques de voluntariat ens ha explicat que el Banc d’Aliments és una institució que fa de pont entre uns excedents alimentaris i una gent que els necessita. Les raons dels excedents són: la caducitat, problemes que hi poden haver en la presentació de productes i canvis de fabricació.

El menjar que distribueix el Banc d'Aliments va a Entitats i aquestes ho reparteixen a les persones necessitades.
També ens han explicat com va néixer el primer Banc d’Aliments el 1966 als EEUU i a Barcelona es va inciar el 1987.

Els principis del Banc d’Aliments són:
- La lluita contra el malbaratament
- La gratuïtat
- La distribució justa.

Durant la visita ens han ensenyat un mapa on hi havia senyalat amb una etiqueta les escoles solidàries amb el Banc d’Aliments, les que col·laboren en la campanya de recollida d'aliments. I hem trobat l’escola Arc Iris!.
I en acabar la visita el Sr.Ramon jubilat i voluntari del Banc ens ha ensenyat com havíem de realitzar el nostre treball. Consistia en empaquetar ampolles.

Realitzat per Juan Alberto Esteves, Mireia Requejo, Maria Campos i Brian Arias.

Felicito la solidaritat que té la gent que treballa al Banc d’Aliments de Barcelona. Aquelles persones em van transmetre el sentiment de solidaritat i penso que és un treball exemplar el que fan.
Juan Alberto Esteves

El que jo he après d’aquesta sortida és que hem de ser més solidaris amb les persones del nostre voltant.
Mireia Requejo

Aquesta activitat em va fer apropar a gent que treballa de forma desinteressada, sense guanyar diners, ajudant als que ho necessiten. Quina cosa més senzilla i gran és ajudar a la gent que no té per menjar?.
Maria Campos

Jo vaig aprendre moltes coses i em va agradar veure com la nostra escola estava al mapa de col·laboradors del Banc ajudant en la recollida d’aliments.
Brian Arias.

Tots nosaltres volem dir-vos:

Col·laboreu
en la campanya de recollida d'aliments!.

Del 25 de novembre al 15 de desembre a l’escola Arc Iris recollirem paquets de PASTA (macarrons, espaguetis, fideus, pasta per sopa...).

dimarts, 17 de novembre del 2009

INTERCANVI PROJECTE COMENIUS

GRUP BLAU INFORMA

Aquest any a l’escola participem en un Projecte que es diu Comenius. Nosaltres hem iniciat un treball cooperatiu, recerca informativa dels països participants: Àustria, Alemanya i Espanya i també de les ciutats on hi ha les escoles que participem en l’intercanvi, Gmunden, Wurzburg i Barcelona.

Es tracta de veure la diversitat dels diferents països i les coses que tenim en comú. Alhora que utilitzem les noves tecnologies TIC per a realitzar-lo.

Creiem que és un projecte interessant i divertit ja que aprenem noves maneres de treballar i alhora coneixem altres cultures.

Realitzat per Joel Soto, Marcel Testa i Ignacio Ger

dimecres, 24 de juny del 2009

La República i el franquisme

Vivències

El meu besavi era en Josep Antoni Trabal i Sans.


Fou fundador d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys. Fou elegit diputat a les Corts el 1933. S’exilià el 1939. Quan els franquistes van entrar a Barcelona ell i la seva família van poder marxar camí de França i visqueren uns anys exiliats a Perpinyà.


La besàvia i l’àvia van tornar l’any 1941 a Catalunya però, el meu besavi no va poder escapar-se fins el 1945.


Va creuar la frontera el dia 18 de juliol de 1945, aprofitant que aquest dia es commemorava i celebrava l’alçament de Franco i els guàrdies estaven de festa. Va tornar a Espanya i ho va fer pel riu Rahur, a la frontera de Bourg Madamme amb Puigcerdà.


Va arribar a Barcelona caminant després de molts dies d’amagar-se en masies però, finalment es retrobà amb la seva família.


A Barcelona va trampejar com va poder però, ja no el van deixar exercir d’advocat ni de metge.


El meu pare Domènec ha vist la seva sentencia de mort dictada per un tribunal franquista. Per ser diputat de la República el volien condemnar a mort.


El meu besavi volia ser enterrat a Puigcerdà i allà és on ara descansa.


Realitzat per Domènec.

divendres, 12 de juny del 2009

Guernica - Pablo Picasso

Guernica és el nom d'un famós quadre de Pablo Picasso, que té com motiu el bombardeig de Guernica. El Govern de la Segona República Espanyola va encarregar a Picasso un quadre que decorés el Pavelló Espanyol durant la Exposició Universal de 1937 a París[1].
http://ca.wikipedia.org/wiki/Guernica_(quadre)


El Guernica
Anàlisi fet per Andrea Ruiz

El quadre representa una guerra. Es pot apreciar el dolor de les persones. Estiren els braços com si volguessin sortir de tot el que està succeint. Hi ha membres de persones pel terra. A l’esquerra es pot veure una dona, porta en braços un nen petit, està cridant per la seva mort. Per les finestres entren ànimes, amb llum a les mans, simbolitzen esperança. Hi ha un cavall lluitant per la seva vida i una bombeta com si volgués il·luminar alguna cosa.
Aquesta pintura representa l’horror de les bombes alemanyes de Hitler i el dolor dels ésser humans davant de tanta inhumanitat.



PicassoPaintings


dimarts, 2 de juny del 2009

Descobriments



El britànic Robert Scout i el noruec Roald Amundsen compartien un somni: desitjaven ser el primer home en trepitjar el pol sud. A finals de 1911 els dos aventurers van emprendre una carrera a les regions inexplorades de l’Antàrtica.




Mapa Antártic de l'àrea del mar de Ross. Expedició Terra Nova (blau) i l'eexpedició d'Amudsen (verd). Font Wipedia.
Barco del Terra Nova y barco de Amundsen.





Tripulació de Scott. Polo Sur, 18 de enero de 1912. Basse de Scott . Amundsen conquereix el pol sud.





Comentaris de la lectura

M’ha semblat emocionant quan Amundsen aconsegueix arribar al pol sud. M’ha n’adono de la importància que té la preparació i l’esforç. Quan vols alguna cosa ho pots aconseguir sí hi poses voluntat i ganes en el treballar. (Claudia).
Ens ensenya que mai ens hem de rendir, que cal esforçar-se per aconseguir allò que volem. (Sergi Vazquez).
A través de la lectura d’aquest llibre he après que per guanyar cal preparar-se molt, cal esforç, voluntat i saber treballar en equip. (Domenec).
He tingut sentiments de tristesa en veure que no sempre podem aconseguir el que desitgem, però també podem aprendre dels valors de l’amistat, l’amor per les coses i la importància que té el treball constant. Estic contenta d’haver llegit aquest llibre perquè hi ha moltes coses que les puc aplicar a la meva vida. (Sandra).

He après que s’ha de lluitar i treballar sí es vol aconseguir alguna cosa i que treball ar en equip és important per arribar a la victòria. (Ramon)

M’ha ensenyat que si vols aconseguir alguna cosa has de preparar-te molt, no tenir mandra i no perdre el temps. (Albert V)

La conclusió que en trec d’aquesta lectura emocionant és que no et pots confiar pensant que saps suficient, has d’esforçar-te dia a dia i també he après que la unió permet grans fites. (Andrea).

És un llibre que recomanem perquè és emocionat i perquè ens ensenya els valors que cal contemplar a la vida. Els diàlegs que es produïen a classe després de la lectura de cada capítol, lectura que fèiem en veu alta, eren rics i sincers. Molts dels valors que hi són presents en aqueta expedició estaria bé que els incorporéssim en la nostra vida diària.

dimarts, 17 de març del 2009

NOUVINGUT

EN YAN.
Ha arribat a l’escola, a la classe de 6è un noi que es diu Yan procedent de Xina, de la província de Zhejiang (浙江), del districte de Qingitian (无与伦比演唱会).



















En Yan fa uns dies que ha vingut a la nostra escola i sols feia una setmana que havia arribat a Barcelona procedent de Xina.

Tot i que no sap ni català, ni castellà, ni anglès, ni cap idioma occidental, esperem que abans d’acabar 6è ens puguem entendre.
Pensem que no deu ser fàcil per en Yan adaptar-se a un nou país, costums diferents, una llengua diferent i amb la dificultat que té per poder-se comunicar.


Què en sabem del seu país?

A la classe de socials hem anat comentant aquells aspectes que ens interessava conèixer del seu país. On està situada la província de Zhejiang i el districte de Qingtian? lloc de procedència d'en Yan, com és el seu territori?, la seva població?, de què treballen?, com és la seva gastronomia? Per què venen a Espanya a treballar?

Li hem ensenyat al Yan alguna web i vídeo de You Tube on hem extret la informació sobre el seu país.

青田县, 丽水市,
Zhejiang, Xina

La província de Zhejiang està situada al sud de Shangai i és una de les més petites de tota la República Popular Xina. La província administra més de 18.000 illes. El 70% del territori de Zhejiang és muntanyós.

La població total de la província de Zhejiang passa dels 43 milions i mig d’habitants (dades del 2003. Font wikipedia. Org). L’expectativa mitja de vida dels seus habitants a la província és de 74 anys pels homes i 88 per les dones.

La gent viu de l’agricultura de l’arròs i la pesca. A més a més es cultiva cotó i te. Zhejiang és una de les principals productores de seda de tota la Xina. Les indústries principals són les industries químiques, tèxtils, alimentàries i de materials per la construcció.

La cuina de Zhejian utilitza plats on abunda la carn d’aus de granja així com diferents tipus de peix i marisc. La província de Zhejiang es denomina la terra de “l’arrós i del peix”.

Els plats típics són el pollastre a l’as a l’estil d’Hangzhou i el porc Dongpo.
http://es.wikipedia.org/wiki/Pollo_asado

Qingtian (无与伦比演唱会)

És una regió tradicionalment de camperols i petits artesans que treballen la pedra.Qingtian, està vivint una gran transformació gràcies al diner que arriba dels xinesos que treballen a Espanya. Els camperols tenen més recursos per invertir en les seves collites. A la capital del districte, Hecheng, desenes de restaurants, botigues d’electrodomèstics i negocis de tèxtil s’han aixecat per immigrants que tornen a casa.El 70% dels xinesos que viuen a Espanya procedeix del districte de Qingtinan. Casi tots els que arriben ara tenen un o varis familiars que viuen a Barcelona, Alacant o Madrid.La gent gran de Qingtian té l’esperança que les coses millorin suficient per tal que els joves no hagin de marxar a Espanya.Ressenya realitzada per: Hector de Paz i Sandra Sánchez.




dilluns, 16 de març del 2009

CORRE, NOI, CORRE

Corre, noi, corre
Uri Orlev
Gènere: Novel·la
Tema: No-violència
Relació amb les àrees: Coneixement del medi
Àrea: Ed. per a la pau

Srulik és un nen jueu de vuit anys que es queda sol, sense família, i ha de fer les coses més increïbles per a sobreviure. Vagant per boscos i pobles dels voltants de Varsòvia durant l'ocupació alemanya, es veurà embolicat en les més sorprenents aventures, plenes de perills, de sentiment i de coratge.

Aquesta història es basa en les vivències d’Ioran Fridman
.


Reflexions i comentaris dels alumnes

El protagonista és un noi jueu que es diu Srúlik, és pel roig, d’ulls blaus, amb pigues, no molt alt i de pell blanca amb un somriure encisador i que de sobte perd tot el que li envolta. És generós i bondadós. És un noi molt fort, físicament i emocionalment. Té molt coratge, valentia i humilitat. És un nen que va créixer sense poder gaudir de la infantesa.

Ens ha agradat molt la manera com l’autor expressa els sentiments dels noi. I també ens impressiona el valor que té el xicot per sobreviure sol.

El personatge transmet el valor de la fortalesa interior, la força per seguir lluitant per la vida malgrat viure en un moment de la història molt trista i inhumana.
Esgarrifa veure la crueltat de l’home, com podien matar persones pel sol fet de ser jueus?.

També hem pogut veure a través d’aquesta història com hi ha dos tipus de persones, les que ajuden als jueus i arrisquen les seves vides per salvar a un esser humà i d’altres persones que encara que tinguin possibilitats de fer-ho no ho fan.

Està molt bé que s’escrigui un llibre com aquest per tal que el puguem llegir nosaltres.

Ressenya feta per Valentina Hernández, Albert Granollers, Ramón López, Oriol Figuerola.

dilluns, 26 de gener del 2009

RECORDANT L'HOLOCAUST

Recordant l’Holocaust Dia oficial de la memòria de l’Holocaust.

27 de gener.

L’octubre del 2002, els Ministres d’Educació dels estats membres del Consell d’Europa, van donar curs a la resolució per instituir un “Dia de Recordació” a totes les escoles dels seus respectius països per commemorar l’Holocaust. L’Holocaust (Shoah) fou la persecució i l’assassinat sistemàtic burocràticament organitzat d'aproximadament sis milions de jueus pel govern nazi i els seus col·laboradors. Els nazis que arribaren al poder a Alemanya el gener de 1933 creien que els alemanys eren “racialment superiors” i que els jueus “no mereixien viure”. El terrible patiment d’altres víctimes dels nazis (gitanos, discapacitats, testimonis de Jehovà i homosexuals, comunistes i també víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol), ha deixat una cicatriu inesborrable a Europa. L’Holocaust va privar als nens i nenes de la seva infantesa. Moltes vegades hagueren d’enfrontar-se sols a les dificultats que se’ls hi plantejava. Prop d’un milió i mig dels sis milions de jueus assassinats durant l’Holocaust eren infants. L’Holocaust és part de la identitat i part de la memòria col·lectiva. Tenim la necessitat de contar i la necessitat d’escoltar i també l’obligació de contar i l’obligació d’escoltar.


El Parlament commemora el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust
Dilluns, 26 de gener de 2009. Palau del Parlament


El Parlament ha commemorat aquest vespre el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust amb un acte presidit per Ernest Benach i el president de la Generalitat, José Montilla, i en què han participat representants de diferents col·lectius víctimes del nazisme.

Podeu veure el vídeo a Canal Parlament


“La història de la vida i la salvació de Jànale”


Descobrim el món jueu abans de l’Holocaust, escoltant les històries dels nens i nenes que van viure durant l’Holocaust en un món de caos. A través de les històries personals, de testimonis, diaris, cartes, poesies, dibuixos, pintures, música, intentem veure com vivien els nens i nenes abans de l’Holocaust, que els hi agradava fer, que somiaven, i que va passar amb ells i els seus somnis. Parlarem dels Justos entre les Nacions, que són aquelles persones no jueves que van salvar vides de jueus i parlarem dels supervivents en el seu procés de retorn a la vida.

La mestra ens ha dit, avui anirem a fer la classe de socials al taller de plàstica. Quan anàvem pujant les escales per arribar al taller hi havia molta expectativa, no sabíem que anàvem a fer i en obrir la porta ens hem trobat al costat de l’estufa (“la salamandra”) la catifa posada i una maleta amb un nom escrit, Jànale, al costat hi havia una cadireta petita i una carpeta gran de
dibuix.


Ens hem assegut en rotllana i la professora ens ha dit que volia ensenyar-nos una col·lecció de dibuixos que van ser dibuixats per pintors fa molts anys en un país anomenat Polònia i contar la història de Jànale que està relacionada amb aquests dibuixos.

Ha començat a narrar-nos la història de Jànale, una nena jueva que tenia uns anys mes que nosaltres quan la van portar al Gueto. Ella vivia en un país que es deia i es diu Polònia. En el gueto la família de Jànale tenia una habitació d'un apartament. La vida en el gueto era completament diferent, tot es feia d'acord a les ordres dels alemanys.

Quan va arribar la festa de Janucà, no teníen res per menjar, els pares van arribar molt cansats i feia molt de fred. A l’habitació hi havia un ambient trist. Jànale sabia que no podia somiar amb el regal de Jànuca, ni amb els bunyols tradicionals de la festa (Sufganiot). De sobte el veí de l’habitació del costat va picar a la porta i els hi va dir que havia aconseguit espelmes, els va convidar a l’habitació per encendre les veles de Janucà, tots els veïns dels apartament estaven allà i cantaren “Maoz Tzur” i per uns pocs instants hi va haver alegria a l’habitació del gueto.


Reflexions


Després d’escoltar la història de Jànale, hem parlat del que ella va viure, hem fet preguntes i comentat el que en pensaven. A continuació presentem alguna de les coses que hem dit:




Ens ha agradat la forma en que la mestra ho ha explicat, és una manera de contar la història més propera i entenedora.


Mentre escoltaven la història de Jànale tots ens hem adonat que hi havia molta atenció per part de tots. La mestra ens narrava les vivències de la Jànale molt bé, potser perquè la història és molt propera a ella.

El fet de parlar de l’Holocaust a través de la història de la Jànale fa que ens assabentéssim del que va passar-li a ella i els sues i ens ha fet sentir les seves vivències d’una forma més real.

Explicar la història amb objectes y pintures ha estat una altre forma d’aprendre.


Tot i la pobresa que hi havia al gueto y les dificultats que tenien per sobreviure, els jueus eren llestos, ja que se les enginyaven per poder escapar-se o amagar-se, malgrat tot la majoria no ho aconseguia.


Ens ha impactat veure com no perdien l’esperança i les ganes de viure i com lluitaven per sobreviure.


A través de la seva història hem pogut veure que tot i les dificultats, l’amor hi era present al gueto.


Hem vist el sacrifici que van fer els pares i els avis deixant que la Jànale pogués escapar-se del gueto i no sabent si la tornarien a veure. La família la volia treure del gueto i perquè els nazis començaven a buscar a nens i nenes jueves per emportar-se’ls no se sabia a on (després si ho van saber, als camps de concentració i extermini).


La Jànale es va poder salvar gràcies a una dona no jueva que la va treure del gueto.


M’ha agradat saber que hi havia gent no jueva, que ajudava a salvar jueus exposant la seva vida, fou trist que no fossin més.









Ens hem posat contents al saber que la Jànale va aconseguir salvar-se.





Tot i ser una història trista, està plena d’esperança i la Jànale torna a retrobar-se amb els seus pares un cop acabat la guerra, però els avis no van poder sobreviure.

La seva història desperta molts sentiments.

Rerssenya realitzada per Claudia Gracia i Andrea Ruíz

Irena Sendle




Fou una treballadora del Departament de Salut de Varsòvia i membre d’una organització polonesa clandestina d’ajuda als jueus, va ajudar a trobar amagatalls a desenes de nens jueus que foren salvats del ghetto de Varsòvia en flames.


dilluns, 19 de gener del 2009

La meva història




Reflexions al voltant de:
“La meva Història”

Recull del que han dit els nois i noies

A través d’aquest treball he pogut comprendre millor els canvis que s’han produït a la societat al llarg de les diverses generacions de la meva família. He pogut fer la meva petita biografia, esbrinar amb l’ajuda dels pares i avis com era la seva vida quan eren petits, he vist quines diferències hi havia en la forma de viure d’una generació a l’altre a través del buidat de l’enquesta que els hi vaig passar.



El treball m’ha semblat interessant, és una forma d’apropar-nos a la nostra història i a més m’ho he passat bé fent-lo. M’ha agradat fer el treball perquè he pogut parlar molt amb els avis, tiets, alguns d’ells els veig poc i m’he assabentat de coses de la família que ni sabia. La part que m’ha costat més és el recull de fotografies, especialment trobar-ne dels besavis ja que abans no tenien diners i era difícil fotografiar-se.



M’ha fet molta il·lusió fer l’arbre genealògic amb els noms i fotografies, el penso guardar i és possible que algun dia sí tinc fills el continuïn.



He gaudit fent aquest treball perquè al fer preguntes a la família i parlar de la seva història et dona la sensació que estàs a dintre de la seva història i escoltant les seves vivències vas imaginant com eren ells i el que feien.



A mi també m’ha agradat per doble partida, perquè he tingut contacte amb els avis, feia molt de temps que no parlava tant amb ells i perquè s’han posat feliços per comentar-me les seves vivències i fer aquest treball amb mi.



Personalment, a mi també em va encantar fer el treball, perquè em va apropar més als meus avis i als meus besavis, i em vaig assabentar de moltes coses que no sabia, vaig saber que va viure a Jaén fins els 14 anys i després va vindre a Barcelonaa.



Fer aquest treball ha estat una forma de parlar i conviure amb família, compartir, i aprendre.


Ha estat un treball molt reflexiu i participatiu. M’ha ajudat a raonar. És molt maco i el guardaré amb estima. Ha estat una molt bona experiència.


Una cosa que m’ha sorprès molt és que els meus avis tenien pocs diners però els apreciaven i aprofitaven molt. També m’ha sorprès molt que el meu avi comencés a treballar als deu anys, quan avui amb 12 anys comences secundària; jo ho faré el proper curs escolar.


L’escola no era el més important de tot, ja que hi havia altres feines, s’havia d’anar al camp a treballar i ajudar als pares. Els meus besavis van començar a treballar quan encara eren molt petits. Les coses en general han canviat força a tot nivell: costums, jocs, cases, transports, feina, vestuaris, forma de vida, treball, etc.


La gent abans moria jove. Hi havia malalties que no es curaven i ara sí. La meva besàvia se li van morir set fills entre set i divuit anys. La gent que quedava era la mes forta, ella va viure fins els noranta cinc anys, i l’altre besàvia va viure fins els cent anys.


He vist que hi ha grans diferències entre la vida dels meus avis i padrins quan eren petits respecte a la nostra, avui. Ells no tenien tantes coses com nosaltres, però podien anar a jugar al carrer sense problema, sembla que tot era més tranquil i no hi havia tant d’estrès familiar com ara.


De totes les coses que m’ha explicat la meva família, hi ha una cosa que tenien ells i que m’hagués agradat poder tenir jo i és que abans els nens i nenes a l’època dels meus avis podien jugar al carrer. Al que no m’agradaria tenir avui és la manca de comoditats que ells tenien.


Al realitzar aquest treball he descobert que tinc sang alemanya, andalusa, gallega i catalana. Fins i tot he descobert com es deien membres de la meva família que no sabia.


Els avis m’han explicat que quan ells eren petites a casa seva ja feien reciclatge, però que no ho deien així. S’aprofitaven les coses, tenien tant poc que ho aprofitaven tot, arreglaven els mitjos, cosien els forats dels pantalons... L’avia m’explicava que tenien la roba de diari y una altre per anar mudat que la portaven els diumenges i els dies de festa. Ells hem diuen que ara tot es més fàcil aconseguir-ho i per això potser no li donem valor a les coses.


Els avis m’han explicat com era la seva vida , s’ho passaven bé, jugant; el parc era el camp o el carrer i les seves joguines eren llaunes, pals, pedres i alguna cosa que trobaven per casa o pel carrer, i a vegades fins i tot les joguines eren algunes coses inventades per ells mateixos. Tenien poques coses però eren feliços. M’ha fet una mica de vergonya veure que jo pràcticament tinc de tot i encara em queixo o rondino i l’avi m’ha ensenyat que la felicitat no es té per tenir moltes coses, també amb poques es pot ser feliç, ell ho era.



L’avia m’ha explicat que les cases eren diferents. Hi vivia molta gent a la casa familiar, els fills, els pares, els avis i fins i tot algun tiet fadrí. No tenien electrodomèstics i a vegades ni llum ni aigua, havien d’anar a la font a buscar-la. No hi havia aigua corrent i a les cases tenien pous i cisternes.


Els meus avis vivien al camp, i es clar, com no tenien tendes per comprar menjar nomes s’alimentaven de la carn dels animals que tenien a la granja i de les verdures que cultivaven al l’hort, sols hi havia una botiga que tenia una mica de tot el que podies necessitar sí tenies diners per comprar, també et fiaven, i ho anaves pagant a poc a poc.


El meu avi m’ha explicat que sols tenien una ràdio per tota la família i res més. No tenien TV. Jo tinc onze anys i tinc un Mp3, veig les notícies per TV amb pantalla plana i em connecto a Internet. Ell es podia comunicar amb els seus amics que vivien en altres llocs amb l’únic telèfon que hi havia al poble i jo puc parlar amb els meus amics a través del Messenger o bé del mòbil.


Jo vaig assabentar-me que la meva avia va ser alcaldessa d’un poblet petitó als 33 anys.


El que m’ha agradat més del que m’ha explicat el meu avi és que abans quan els nens arribaven a casa sempre hi havia algú, la mare o l’avia o l’avi o algun tiet.


Agraeixo a la meva família que m’ha ajudat i m’ha donat tota la informació que tenien i recordaven. M’ha agradat poder estar estones amb l’avi per parlar de les seves aventures.


El meu avi m’ha dit que li agradaria tenir una còpia del treball.


Agraeixo moltíssim i els hi dono les gràcies als meus avis que han estat atens i amb moltes ganes d’ajudar-me amb el treball. El que m’ha agradat més és que a part de respondrem a les preguntes que jo els hi feia i escoltar les seves explicacions, han estat contents de fer-ho i ho feien amb molta il·lusió, això feia que jo tingués moltes ganes de fer-ho bé. Volen tenir una còpia perquè diuen que així tindran els seus records compartits amb mi.


Ha estat com descobrir una altre part del món.


M’he adonat que les generacions actuals són molt diferents d’abans encara que hi ha coses que sempre perduraran, com l’amor, l’amistat, les enveges, el patiment, l’alegria, ...



Ressenya realitzada i penjada per ALbert Velasco amb el suport de la mestra de socials, Núria Guasch