La meva història

Reflexions al voltant de:
“La meva Història”

Recull del que han dit els nois i noies

A través d’aquest treball he pogut comprendre millor els canvis que s’han produït a la societat al llarg de les diverses generacions de la meva família. He pogut fer la meva petita biografia, esbrinar amb l’ajuda dels pares i avis com era la seva vida quan eren petits, he vist quines diferències hi havia en la forma de viure d’una generació a l’altre a través del buidat de l’enquesta que els hi vaig passar.

El treball m’ha semblat interessant, és una forma d’apropar-nos a la nostra història i a més m’ho he passat bé fent-lo. M’ha agradat fer el treball perquè he pogut parlar molt amb els avis, tiets, alguns d’ells els veig poc i m’he assabentat de coses de la família que ni sabia. La part que m’ha costat més és el recull de fotografies, especialment trobar-ne dels besavis ja que abans no tenien diners i era difícil fotografiar-se.

M’ha fet molta il·lusió fer l’arbre genealògic amb els noms i fotografies, el penso guardar i és possible que algun dia sí tinc fills el continuïn.

He gaudit fent aquest treball perquè al fer preguntes a la família i parlar de la seva història et dona la sensació que estàs a dintre de la seva història i escoltant les seves vivències vas imaginant com eren ells i el que feien.

A mi també m’ha agradat per doble partida, perquè he tingut contacte amb els avis, feia molt de temps que no parlava tant amb ells i perquè s’han posat feliços per comentar-me les seves vivències i fer aquest treball amb mi.

Personalment, a mi també em va encantar fer el treball, perquè em va apropar més als meus avis i als meus besavis, i em vaig assabentar de moltes coses que no sabia, vaig saber que va viure a Jaén fins els 14 anys i després va vindre a Barcelonaa.

Fer aquest treball ha estat una forma de parlar i conviure amb família, compartir, i aprendre.

Ha estat un treball molt reflexiu i participatiu. M’ha ajudat a raonar. És molt maco i el guardaré amb estima. Ha estat una molt bona experiència.

Una cosa que m’ha sorprès molt és que els meus avis tenien pocs diners però els apreciaven i aprofitaven molt. També m’ha sorprès molt que el meu avi comencés a treballar als deu anys, quan avui amb 12 anys comences secundària; jo ho faré el proper curs escolar.

L’escola no era el més important de tot, ja que hi havia altres feines, s’havia d’anar al camp a treballar i ajudar als pares. Els meus besavis van començar a treballar quan encara eren molt petits. Les coses en general han canviat força a tot nivell: costums, jocs, cases, transports, feina, vestuaris, forma de vida, treball, etc.

La gent abans moria jove. Hi havia malalties que no es curaven i ara sí. La meva besàvia se li van morir set fills entre set i divuit anys. La gent que quedava era la mes forta, ella va viure fins els noranta cinc anys, i l’altre besàvia va viure fins els cent anys.

He vist que hi ha grans diferències entre la vida dels meus avis i padrins quan eren petits respecte a la nostra, avui. Ells no tenien tantes coses com nosaltres, però podien anar a jugar al carrer sense problema, sembla que tot era més tranquil i no hi havia tant d’estrès familiar com ara.

De totes les coses que m’ha explicat la meva família, hi ha una cosa que tenien ells i que m’hagués agradat poder tenir jo i és que abans els nens i nenes a l’època dels meus avis podien jugar al carrer. Al que no m’agradaria tenir avui és la manca de comoditats que ells tenien.

Al realitzar aquest treball he descobert que tinc sang alemanya, andalusa, gallega i catalana. Fins i tot he descobert com es deien membres de la meva família que no sabia.

Els avis m’han explicat que quan ells eren petites a casa seva ja feien reciclatge, però que no ho deien així. S’aprofitaven les coses, tenien tant poc que ho aprofitaven tot, arreglaven els mitjos, cosien els forats dels pantalons... L’avia m’explicava que tenien la roba de diari y una altre per anar mudat que la portaven els diumenges i els dies de festa. Ells hem diuen que ara tot es més fàcil aconseguir-ho i per això potser no li donem valor a les coses.

Els avis m’han explicat com era la seva vida , s’ho passaven bé, jugant; el parc era el camp o el carrer i les seves joguines eren llaunes, pals, pedres i alguna cosa que trobaven per casa o pel carrer, i a vegades fins i tot les joguines eren algunes coses inventades per ells mateixos. Tenien poques coses però eren feliços. M’ha fet una mica de vergonya veure que jo pràcticament tinc de tot i encara em queixo o rondino i l’avi m’ha ensenyat que la felicitat no es té per tenir moltes coses, també amb poques es pot ser feliç, ell ho era.

L’avia m’ha explicat que les cases eren diferents. Hi vivia molta gent a la casa familiar, els fills, els pares, els avis i fins i tot algun tiet fadrí. No tenien electrodomèstics i a vegades ni llum ni aigua, havien d’anar a la font a buscar-la. No hi havia aigua corrent i a les cases tenien pous i cisternes.

Els meus avis vivien al camp, i es clar, com no tenien tendes per comprar menjar nomes s’alimentaven de la carn dels animals que tenien a la granja i de les verdures que cultivaven al l’hort, sols hi havia una botiga que tenia una mica de tot el que podies necessitar sí tenies diners per comprar, també et fiaven, i ho anaves pagant a poc a poc.

El meu avi m’ha explicat que sols tenien una ràdio per tota la família i res més. No tenien TV. Jo tinc onze anys i tinc un Mp3, veig les notícies per TV amb pantalla plana i em connecto a Internet. Ell es podia comunicar amb els seus amics que vivien en altres llocs amb l’únic telèfon que hi havia al poble i jo puc parlar amb els meus amics a través del Messenger o bé del mòbil.

Jo vaig assabentar-me que la meva avia va ser alcaldessa d’un poblet petitó als 33 anys.

El que m’ha agradat més del que m’ha explicat el meu avi és que abans quan els nens arribaven a casa sempre hi havia algú, la mare o l’avia o l’avi o algun tiet.

Agraeixo a la meva família que m’ha ajudat i m’ha donat tota la informació que tenien i recordaven. M’ha agradat poder estar estones amb l’avi per parlar de les seves aventures.

El meu avi m’ha dit que li agradaria tenir una còpia del treball.

Agraeixo moltíssim i els hi dono les gràcies als meus avis que han estat atens i amb moltes ganes d’ajudar-me amb el treball. El que m’ha agradat més és que a part de respondrem a les preguntes que jo els hi feia i escoltar les seves explicacions, han estat contents de fer-ho i ho feien amb molta il·lusió, això feia que jo tingués moltes ganes de fer-ho bé. Volen tenir una còpia perquè diuen que així tindran els seus records compartits amb mi.

Ha estat com descobrir una altre part del món.

M’he adonat que les generacions actuals són molt diferents d’abans encara que hi ha coses que sempre perduraran, com l’amor, l’amistat, les enveges, el patiment, l’alegria, ...

Ressenya realitzada i penjada per ALbert Velasco amb el suport de la mestra de socials, Núria Guasch