Recordant l’Holocaust Dia oficial de la memòria de l’Holocaust.
27 de gener.
L’octubre del 2002, els Ministres d’Educació dels estats membres del Consell d’Europa, van donar curs a la resolució per instituir un “Dia de Recordació” a totes les escoles dels seus respectius països per commemorar l’Holocaust. L’Holocaust (Shoah) fou la persecució i l’assassinat sistemàtic burocràticament organitzat d'aproximadament sis milions de jueus pel govern nazi i els seus col·laboradors. Els nazis que arribaren al poder a Alemanya el gener de 1933 creien que els alemanys eren “racialment superiors” i que els jueus “no mereixien viure”. El terrible patiment d’altres víctimes dels nazis (gitanos, discapacitats, testimonis de Jehovà i homosexuals, comunistes i també víctimes catalanes i de la resta de l'Estat espanyol), ha deixat una cicatriu inesborrable a Europa. L’Holocaust va privar als nens i nenes de la seva infantesa. Moltes vegades hagueren d’enfrontar-se sols a les dificultats que se’ls hi plantejava. Prop d’un milió i mig dels sis milions de jueus assassinats durant l’Holocaust eren infants. L’Holocaust és part de la identitat i part de la memòria col·lectiva. Tenim la necessitat de contar i la necessitat d’escoltar i també l’obligació de contar i l’obligació d’escoltar.
El Parlament commemora el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust
Dilluns, 26 de gener de 2009. Palau del Parlament
El Parlament ha commemorat aquest vespre el Dia Internacional de Record de les Víctimes de l'Holocaust amb un acte presidit per Ernest Benach i el president de la Generalitat, José Montilla, i en què han participat representants de diferents col·lectius víctimes del nazisme.
“La història de la vida i la salvació de Jànale”
Descobrim el món jueu abans de l’Holocaust, escoltant les històries dels nens i nenes que van viure durant l’Holocaust en un món de caos. A través de les històries personals, de testimonis, diaris, cartes, poesies, dibuixos, pintures, música, intentem veure com vivien els nens i nenes abans de l’Holocaust, que els hi agradava fer, que somiaven, i que va passar amb ells i els seus somnis. Parlarem dels Justos entre les Nacions, que són aquelles persones no jueves que van salvar vides de jueus i parlarem dels supervivents en el seu procés de retorn a la vida.
La mestra ens ha dit, avui anirem a fer la classe de socials al taller de plàstica. Quan anàvem pujant les escales per arribar al taller hi havia molta expectativa, no sabíem que anàvem a fer i en obrir la porta ens hem trobat al costat de l’estufa (“la salamandra”) la catifa posada i una maleta amb un nom escrit, Jànale, al costat hi havia una cadireta petita i una carpeta gran de
dibuix.
Ens hem assegut en rotllana i la professora ens ha dit que volia ensenyar-nos una col·lecció de dibuixos que van ser dibuixats per pintors fa molts anys en un país anomenat Polònia i contar la història de Jànale que està relacionada amb aquests dibuixos.
Ha començat a narrar-nos la història de Jànale, una nena jueva que tenia uns anys mes que nosaltres quan la van portar al Gueto. Ella vivia en un país que es deia i es diu Polònia. En el gueto la família de Jànale tenia una habitació d'un apartament. La vida en el gueto era completament diferent, tot es feia d'acord a les ordres dels alemanys.
Quan va arribar la festa de Janucà, no teníen res per menjar, els pares van arribar molt cansats i feia molt de fred. A l’habitació hi havia un ambient trist. Jànale sabia que no podia somiar amb el regal de Jànuca, ni amb els bunyols tradicionals de la festa (Sufganiot). De sobte el veí de l’habitació del costat va picar a la porta i els hi va dir que havia aconseguit espelmes, els va convidar a l’habitació per encendre les veles de Janucà, tots els veïns dels apartament estaven allà i cantaren “Maoz Tzur” i per uns pocs instants hi va haver alegria a l’habitació del gueto.
Reflexions
Després d’escoltar la història de Jànale, hem parlat del que ella va viure, hem fet preguntes i comentat el que en pensaven. A continuació presentem alguna de les coses que hem dit:
Ens ha agradat la forma en que la mestra ho ha explicat, és una manera de contar la història més propera i entenedora.
Mentre escoltaven la història de Jànale tots ens hem adonat que hi havia molta atenció per part de tots. La mestra ens narrava les vivències de la Jànale molt bé, potser perquè la història és molt propera a ella.
El fet de parlar de l’Holocaust a través de la història de la Jànale fa que ens assabentéssim del que va passar-li a ella i els sues i ens ha fet sentir les seves vivències d’una forma més real.
Explicar la història amb objectes y pintures ha estat una altre forma d’aprendre.
Tot i la pobresa que hi havia al gueto y les dificultats que tenien per sobreviure, els jueus eren llestos, ja que se les enginyaven per poder escapar-se o amagar-se, malgrat tot la majoria no ho aconseguia.
Ens ha impactat veure com no perdien l’esperança i les ganes de viure i com lluitaven per sobreviure.
A través de la seva història hem pogut veure que tot i les dificultats, l’amor hi era present al gueto.
Hem vist el sacrifici que van fer els pares i els avis deixant que la Jànale pogués escapar-se del gueto i no sabent si la tornarien a veure. La família la volia treure del gueto i perquè els nazis començaven a buscar a nens i nenes jueves per emportar-se’ls no se sabia a on (després si ho van saber, als camps de concentració i extermini).
La Jànale es va poder salvar gràcies a una dona no jueva que la va treure del gueto.
M’ha agradat saber que hi havia gent no jueva, que ajudava a salvar jueus exposant la seva vida, fou trist que no fossin més.
Ens hem posat contents al saber que la Jànale va aconseguir salvar-se.
Tot i ser una història trista, està plena d’esperança i la Jànale torna a retrobar-se amb els seus pares un cop acabat la guerra, però els avis no van poder sobreviure.
La seva història desperta molts sentiments.
Rerssenya realitzada per Claudia Gracia i Andrea Ruíz
Irena Sendle
Fou una treballadora del Departament de Salut de Varsòvia i membre d’una organització polonesa clandestina d’ajuda als jueus, va ajudar a trobar amagatalls a desenes de nens jueus que foren salvats del ghetto de Varsòvia en flames.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada